Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

176 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
El van dur a Marràqueix on l’emir dels creients el va fer general
del seu exèrcit un cop conegudes les mostres del seu valor. I, des
d’aleshores, la seva fama va créixer entre els seus homes i els
almoràvits fins a esdevenir una veritable llegenda.
El relat va incorporar-se al corpus cronístic castellà del segle
XII, just abans d’iniciar-se la campanya contra Almeria (1147), ja
que s’avenia perfectament amb la moral del cristianisme cistercenc,
segons la qual un bon cristià havia de suportar coses terribles
pel fet d’odiar l’enemic de la fe, el musulmà, si així n’aconseguia
la desgràcia. Però aquesta moral encaixava força malament amb
la història de Reverter, ja que tots els detalls que se’n coneixen
ens presenten un home que té l’ocasió de tornar a la seva terra
diverses vegades i que no ho fa per pròpia voluntat. És, per tant,
una ingènua manipulació molt del gust de la societat europea de
mitjan segle XII, en què individus com Reverter, o el Cid mateix,
resultaven difícils d’entendre. Per a l’univers cistercenc, l’aventura
del Marroc és excessivament estranya.
També Ibn Jaldūn va contribuir a difondre aquesta llegenda
entre els seus nombrosos lectors del segle XIV, va anar fins i tot
més enllà en la dramàtica versió del captiveri en terra de moros,
ja que el va convertir en un màrtir de la religió cristiana i el va
fer morir crucificat després de caure presoner dels almohades. Un
sacrifici similar hauria commogut una societat com la catalana
d’aquells anys, l’època dels pintors Lluís Borrassà i Bernat Martorell,
procliu a la santificació de qualsevol testimoni de la fe. D’aquesta
manera, tot el que Reverter hagués fet al Marroc va quedar sepultat
per un tòpic fàcil d’entendre per tothom. La resta importava ben
poc, o més aviat gens. La devoció i el misticisme gòtic van donar
l’esquena a la història i a tot el que significava de comprensió dels
aspectes humans de l’existència.
Una cosa és respectar un cronista medieval i una altra continuar
acceptant aquestes idees sense la més petita crítica. I si això encara
no s’ha fet és perquè la veritable història de Reverter al Marroc
trenca amb alguns tòpics creats sobre aquesta època. No intento
arruïnar cap reputació obtinguda a través d’una lectura esbiaixada
del que va significar la guerra entre els almoràvits i els almohades
pel control de l’imperi bereber; però, abans de continuar, ha de
quedar clar que aquesta guerra va oferir a Reverter la venturosa
activitat que el va ajudar, si no a oblidar Barcelona, almenys a sentir
una altra vegada que la vida era digna de ser viscuda amb total