Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

58 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
bisbe i, alhora, viure a ciutat a prop de la seva germana, en un
d’aquells casals extramurs que havien esdevingut l’emblema de la
bona societat barcelonina.
Els casals de Riquilda i Ermengarda, prop del castell del Port,
a la falda de Montjuïc, són un símbol llegendari de l’aposta que
fa Barcelona per una cultura distanciada de la tradició monàstica.
La gent de la ciutat s’hi va fixar durant aquells anys en què la
sensibilitat va quedar esmorteïda, els que van des del febril 985 al
desolat 1020, quan suposem que va morir el vescomte Geribert. 8
La història d’aquest home singular és un microcosmos que
ens parla dels plans que tenien els vescomtes de Barcelona perquè
la moral dels guerrers arrelés a la ciutat. Així, les accions de
Geribert prefiguren en certa manera les del seu cèlebre fill, Mir,
però sense la fama d’un rebel que s’enfronta a l’ordre establert.
8. La darrera acció de la qual es tenen notícies és una permuta de 1019 en què
Geribert, filio condam Guitard, i la seva dona Ermengarda fan amb el seu homònim
Geribert, fill de Gotmar: ACB, LA, vol. IV, fol. 102r-v, núm. 257. Documents, 28, que
desmenteix l’habitual data del traspàs de 1014.