Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

186 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
plaer de fer-ho. Violència i complexos d’inferioritat en un món
que havia perdut el nord.
Reverter no podia creure que els seus nebots fossin
d’aquesta mena d’homes. Estava convençut que al darrere de la
greu acusació hi havia la mà de l’hipòcrita Ramon de Castellet,
el perfecte calumniador. Així li ho va fer saber al comte de
Barcelona. Una justificació poc brillant, però no tenia res de
més eficaç. Finalment, demana al comte Ramon Berenguer IV
que li enviï com més aviat millor la resposta a Ceuta, d’on la
hi faran arribar.
Així són els reptes de la vida. Reverter, que té prop de
cinquanta anys, viu al Marroc el tipus de vida que sempre ha
desitjat viure. L’amistat amb Alí esdevingué més intensa quan va
acceptar que el seu fill Berenguer es familiaritzés amb la llengua
i la cultura àrabs. Però continuava inquiet per la situació dels
fills de la seva germana Arsenda, els seus nebots folls. A la fi,
va trobar el moment oportú per viatjar fins a Catalunya amb el
seu fill Berenguer. Quan s’embarcava a Ceuta va comprendre ben
aviat que no trigaria gaire a tornar al Marroc. El seu destí estava
decididament lligat a aquella terra.
RETORN PRECIPITAT
El 23 de juny de 1138 Reverter presidia un tribunal d’arbitratge
reunit per acabar les disputes de Bernat Amat i el seu fill Ramon
Folc sobre els castells de Calaf i Fals. 6 En un primer moment
havia pres partit pel fill sense indagar gaire sobre un afer que li
semblava una història força bruta, completament aliena a l’esperit
del seu llinatge, però després de l’actuació del seu nebot Guillem
va canviar de parer; es va posar a favor del pare i en contra del
fill quan va saber que els milites dels castells l’havien humiliat,
i aquest gest tenia encara més valor ja que Reverter discrepava
clarament de les opinions del Cardona sobre els almoràvits. Al final
de l’acta del judici hi ha una breu anotació en llengua àrab, de
difícil comprensió, que pel que sembla havia escrit ell mateix.
Uns mesos després d’aquest judici, i enmig d’un sopar a
la cort (segons la tradició de les cròniques), Reverter i Ramon
6. ADC, lligall 184, núm. 2114 i lligall 153, núm. 784.