Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

136 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
documents, i això afavoreix la meva intenció de situar el matrimoni
entre Udalard i Guisla com una peça essencial en l’evolució del
llinatge dels vescomtes. Un any després d’aquella dolorosa venda,
les obres de la seu van quedar enllestides. Ja la tenien tota
sencera davant dels ulls. Per celebrar-ho, durant la consagració
de la catedral, i per fer palès el suport als comtes de Barcelona,
van acudir a la ciutat personalitats eclesiàstiques d’arreu: al costat
dels arquebisbes Guifré de Narbona i Riambau d’Arles, hi havia
els bisbes Guillem d’Urgell, Berenguer de Girona, Guillem de Vic
i Arnau d’Elna. N’hi havia que havien nascut nobles i, per tant,
havien estat destinats a l’obtenció d’una mitra; d’altres, en canvi,
l’havien obtingut gràcies als estudis o als serveis. La concentració
de tants prelats va estimular els sofisticats llatinistes de la ciutat,
i van elaborar, per aquella escaiença, un llarguíssim document
que ressalta aquells fets. 12
Guislabert no va treballar sol en aquell document. Va ser
redactat pel prevere Mir i, amb tota seguretat, va rebre l’ajuda
de l’arquebisbe Riambau i del bisbe Berenguer, que apareixen al
seu costat en les signatures de validació. Però la part doctrinal
és gairebé tota seva: el bisbe forjava d’aquella manera una sòlida
eina per escriure sobre la història de Barcelona, que era gairebé
com dir sobre la història de la seva pròpia família. I es remunta
a molts anys enrere, a l’època de l’emperador Lluís el Pietós, l’any
801, qui expulit Hismæliticam gentem, et liberavit Barchinonensem
urbem, et christianus populus sic reparavit destructam Barchinonensis
Ecclessiæ sedem. Després es refereix de passada a la conquesta
d’Almansor, deguda a propter hominum peccata gens invaluit pagana
et capta est Barchinona, et interfecti sunt habitatores eius. Aleshores
cerca els motius de la recuperació de la ciutat i els troba en el
protagonisme dels comtes de quorum linea et genealogia naturali
venit gloriosus comes et marchio Raimundus Berengarii. Continua
en diverses indicacions per més glòria de la seu episcopal i dels
seus representants, ell mateix inclòs, i de l’adscripció de la nova
catedral a l’orbe catòlic. Aquesta mena d’elogis venien d’antic, tot
i que Guislabert té cura d’actualitzar alguns conceptes, com el de
genealogia, per parlar del llinatge dels comtes de Barcelona.
La construcció de la seu va ser possible perquè la rica,
orgullosa i militaritzada Barcelona feia anys que sotmetia els reis
12. ACB, LA, vol. I, doc. 29. Documents, 107.