Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

106 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
li assegurava el lliurament de la decimam partem omnium rerum
mearum, conforme als usos de la lex gotica. 5 Després dels primers
moments de consternació per aquesta interferència de l’alta
política en una disputa entre ambdues famílies nobiliàries, el noi
va reflexionar detingudament i va comprendre que el savi bisbe
i vescomte no havia fet aquest pas sense una sòlida raó i més
encara si tenia en compte que Umbert de Cervelló, un vell amic
de la família, també es prestava a aquell joc tot i que no li calia.
Aleshores, i sempre al llarg de la seva futura vida, Udalard Bernat
insistirà en aquest raonament perquè justifica la seva aparent
submissió en aquell moment.
La qüestió era que aquell acte de violència contra el palau
comtal, contrari als drets inalienables dels cives barcinonenses i
que atemptava contra la cohesió, també ho feia contra la memòria
del seu avi Udalard, l’heroi de la defensa de Barcelona contra
Almansor. No havia estat la seva intenció; però el mal ja estava
fet i calia posar-hi remei. Amb certa maduresa mental, el noi va
haver de reconèixer davant del president del tribunal que va ser
nomenat per jutjar aquells actes, el terrible abat Oliba, bisbe de
Vic, vell enemic de la família, que havia actuat tal vegada amb
negligència. 6 I va acceptar que el seu oncle i bisbe Guislabert negociés
el càstig per aquelles actuacions en el seu nom i en nom
de tota la família. Ermengarda i Riquilda li van aconsellar que
actués d’aquella manera per més severa que fos la pena que se
li imposés, com de fet va passar ja que Udalard Bernat no tenia
propietats amb què pal·liar els danys causats, el tribunal li va exigir
una quantiosa suma en diners comptants: dues-centes unces d’or,
o el que és el mateix, deu mil sous. Tota una fortuna. Una part
potser la tenia desada en alguna caixa de moneda, una altra la
podia aconseguir amb algunes campanyes de pillatge. Per aquest
motiu el van avalar cinc importants membres de la comunitat: el
seu oncle el bisbe Guislabert, Bernat Amat, Ramon de Montcada,
Geribert, Amat Ratfred i Arculf. El noi era solvent. En fer donació
al comte d’aquestes dues-centes unces d’or, Udalard s’assegurava
un lloc en el nou ordre polític que ara començava.
En el rerefons dels fets convulsos, dels juraments i dels acords
duts a terme en el tribunal, també hi ha una certa i tenaç fidelitat
5. Decimum sive sponsalicium, cf. J. M. FONT I RIUS, Instituciones Medievales
Españolas, Madrid, 1949, p. 151.
6. . ACA, perg. Ramon Berenguer I, sense data, núm. 39. Documents, 42.