Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 163
de fer recapitular en cadascun dels seus gestos tota la crònica del
seu país? ¿Potser la pèrdua del fill primogènit? Va ser segurament
en aquell atac, però no en tenim proves. Les he buscades pertot
arreu. Inútilment. Volia conèixer les circumstàncies de la presó
d’un jove, el nom del qual desapareix en el mateix moment que és
fet presoner. Un jove que, sorprenent tothom, torna del captiveri.
Era un fet excepcional en aquells anys. No té res a veure amb
el que li havia passat al seu cèlebre avantpassat, el vescomte
Udalard, que va tornar d’una presó de Còrdova després del saqueig
de Barcelona dut a terme per Almansor. Aquesta vegada era un
adolescent, gairebé un infant, i el més segur és que hagués estat
educat en l’islam; de fet va ser així, però això no va impedir que
el noi tornés. “El que retorna”, és a dir, Reverter: el nom del
futur vescomte de Barcelona. 3 Ja tindrem ocasió de parlar-ne en
el pròxim capítol.
Ara, centrem-nos en la reacció de Gelabert Udalard davant
dels greus esdeveniments que van començar amb la ruïna de la
família. No es va fixar en els canvis de la història; i això sempre
és un risc.
BUSCAR UN SENTIT
Quan el vescomte Gelabert Udalard va saber que les seves
terres de la frontera havien estat arrasades potser va perdre el
seny i va pensar (tenim poderoses raons per sospitar-ho) que,
en certa manera, el món ja no tenia sentit. Tenia altres terres,
però no era el mateix. Hi havia una manera d’intentar recobrar
el terreny perdut: la repetició dels acords entre els comtes de
Barcelona i la seva família, insistir en el que havien fet Udalard
i Ramon Borrell, o Udalard Bernat i Ramon Berenguer I, és a dir
recórrer a una convenientia. És el que va fer el 26 de setembre de
1110. 4 Tenia més o menys cinquanta anys i la pressa el consumia.
Havia intentat aquest acord una vegada i una altra, febrilment, i
sense èxit perquè Ramon Berenguer III tenia altres preocupacions
de caràcter personal: s’havia quedat vidu amb la mort de la seva
dona Maria, la filla del Cid, i cercava nova muller.
3. La primera vegada que apareix amb aquest nom és en un document datat
el 15 de març de 1113 (Idus Marcia V regni Ledovici regis), una donació del comte
Ramon Berenguer III al vescomte Bernat Amat i a la seva muller Almodis, conservat
a l’arxiu ducal de Cardona, lligall 158, núm. 75.
4. ACA, perg. Ramon Berenguer III, núm. 132. Documents, 158.