Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

168 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
En la vida real, Bernat Ramon era un emprenedor agrícola
que havia fet la seva fortuna a l’escalf del creixement econòmic
de la ciutat durant la segona meitat del segle XI. Bernat Ramon
va estrènyer la seva relació amb la família dels vescomtes de
Barcelona en temps d’Udalard Bernat i Guisla, amb els quals va fer
alguns negocis. La filla de Bernat Ramon va casar-se amb Ricard
Guillem, el gran protagonista de la vida econòmica barcelonina
d’aquells temps. Res no feia pensar, per tant, que al final de la
seva vida donés suport a la sedició. ¿Per què ho va fer? Atesa la
impossibilitat de respondre a aquesta pregunta cal fer-ne una altra.
¿Què és el que estava en joc durant la crisi de 1113?
Ramon Berenguer III estava convençut que Bernat Ramon no
era un sediciós, però li calia un càstig d’aquella mena per convèncer
els castlans i els veguers dels castells del caràcter irreversible de la
substitució del vescomte Gelabert Udalard al capdavant del castell
Vell de la ciutat, que era tant com dir que els portatges, lleudes
i altres impostos serien decisius en la consolidació econòmica de
l’Estat. La presència d’oficials de rang menor en el control d’aquesta
fortalesa mostrava l’objectiu polític. 8
UN ALTRE ATAC
En 1115, els almoràvits van dur a terme una campanya de
càstig. Dues columnes van dirigir-se a Barcelona, la primera, sota
les ordres de Muh. ammad ibn al-Hādjdj, va saquejar les terres
compreses entre Cervera i Lleida i es va retirar sense gairebé cap
baixa pels Monegres en direcció a Saragossa; la segona columna,
procedent de Múrcia i València, al capdavant de la qual hi havia
Ibn ‘A’iša, es va dirigir per la Via Augusta cap al riu Llobregat. El
vescomte de Barcelona es va disposar a defensar les seves terres
des del castell de la Guàrdia ja que els almoràvits havien saquejat
Gelida i el castell d’Olèrdola.
¿On va ser la batalla? Es parla del Congost, un pas estret
proper a la vila de Martorell, com l’indret escollit pel vescomte i el
seu fill però les fonts àrabs denominen el combat com “la batalla
d’al-Burt”, és a dir, “la batalla del port”. ¿Quin és aquest port?
¿Potser el castell del Port propietat dels vescomtes de Barcelona?
Sembla versemblant que Gelabert Udalard encaminés els almoràvits
8. Cf. E. DUFOURQ, J. GAUTIER DALCHÉ, Histoire économique et sociale de l’Espagne
Chrétienne au Moyen Age. París, Armand Colin, 1976, p. 104-105.