Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

188 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
decidit concedir al seu nebot Guillem de la Guàrdia la meitat de
la seva herència, inclosos els castells de la Guàrdia i de Granera. 8
Aquella declaració va durar uns minuts, tot i que va haver-hi temps
perquè Guillem jurés a la manera feudal que seria homo solidus
del seu oncle i sogre Reverter i del seu cosí i cunyat Berenguer.
L’interès d’aquest document consisteix també a mostrar l’obstinada
resistència del clan dels vescomtes de Barcelona per mantenir el
costum de casar-se amb la cosina. Aquestes unions que l’Església
qualificava obertament d’incestuoses havien servit per fonamentar la
glòria dels vescomtes de Barcelona en el passat. ¿Reverter va concedir
al seu nebot uterí Guillem la seva filla Guisla en matrimoni? Era
una manera d’assegurar que el patrimoni pertanyeria a la família.
Els fills del seu nebot serien els seus néts. No havia de témer res
si els seus fills decidien romandre amb ell al Marroc.
RIU TÂNSIF
A començaments de l’estiu de 1139, Reverter es va reunir
amb el seu vell amic Alí ibn Yús.suf a Ceuta. Mentre tots dos
cavalcaven fins a Marràqueix li van arribar notícies que ‘Abd al-
Mu’min, des d’Agadir, aconseguia la conversió al tawhīd de les
tribus de la regió d’Hāha, a l’oest del país. L’emir va nomenar cap
de l’exèrcit el seu fill Tāšhfīn ibn Alí i lloctinent Reverter, l’únic
amb qui es podia confiar en aquell moment. Les campanyes dutes
a terme a partir d’aleshores van ser cada vegada més dures i,
malauradament, poc conegudes. ¿Qui parla de Reverter en aquest
moment? En parlen els seus enemics, favorables a la causa dels
almohades, com al-Baydaq, que el veuen com un viatger atordit
en una terra estranya. ¿I on és la veritat d’aquest món ple de
crueltat i de mort?
Reverter va viure una vida radiant durant els següents cinc
anys. Va entrellucar, sense adonar-se’n gaire, que aquest era el
seu autèntic destí i no li va girar l’esquena, ni en els moments de
triomf que van ser els més nombrosos, ni en els de fracàs, que
van ser ben pocs, però decisius, com acostuma a passar en les
situacions desesperades. De tota manera, els seus primers passos
al costat de Tāšhfīn van ser memorables, com ara l’esforç per
8. ACA, perg. Ramon Berenguer IV, núm. 112. Documents, 175.