Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

50 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
Renunciar a la vida política és un gest de distinció que
l’apropava a l’actitud dels sants nobles de l’època, ja que Cabreta,
com ells, deixava el país dels seus avantpassats per refugiar-se a
Montecassino, a l’ombra de la seva biblioteca i de la vella pedra,
on moriria l’any 990 com a monjo, deixant els seus quatre fills
i les dues filles sota l’aixopluc del Papa. Guifré, el fill gran, va
heretar el comtat de Cerdanya, mentre que el segon fill, Bernat
Tallaferro, fou nomenat comte de Besalú; el tercer, Oliba, va ser
abat de Ripoll i de Cuixà i bisbe de Vic; i el més petit, Berenguer,
es convertí en el bisbe d’Elna. Adelaida va casar-se amb el noble
local Oriol d’Ogassa i Ingilberga, tot i haver estat concebuda fora
del matrimoni, fou nomenada abadessa de Sant Joan de les Abadesses,
un monestir femení a prop de Ripoll que va ser fundat
per Emma, la filla de Guifré el Pilós.
Poc abans de fer els vint anys, l’abat Oliba va reflexionar
sobre el gest del seu pare, un exili voluntari com a protesta contra
la política de la guerra contra l’islam promoguda pel comte
Borrell II i el vescomte Guitard. ¿Hi havia manera de refer el
camí de la pau? ¿Era encara possible un acord diplomàtic amb
Almansor, restaurant l’eficaç sistema d’aliances del segle X? Oliba
no és un monjo apocalíptic com d’altres de la seva terra, és més
aviat un promotor de la cultura escrita, en la línia del seu oncle
Miró Bonfill, bisbe de Girona i comte de Besalú, un dels amics
catalans de Gerbert d’Aurillac, el futur papa Silvestre II. En lloc
de proposar una visió tremendista del món, com feien els autors
de les còpies de l’Apocalipsi del Beat de Liébana a Girona
(975) i a la Seu d’Urgell (1002), l’abat descabdellava una actitud
atenta sobre el ritme de la història. Ripoll no és un mal lloc per
pensar, encara que el seu refinament literari fos més aviat fràgil,
manllevat. 17 Fora de perill, el pensament perd les seves arestes.
Però n’hi ha massa, de perills que inciten l’home a la violència i
a la guerra. No és primmirat amb les paraules quan escriu sobre
l’enorme risc que, en efecte, corre la societas cristiana davant la
tendència a respondre amb la guerra els atacs musulmans (i dels
pobles nòmades). Està alarmat. El nou comte de Barcelona, Ramon
Borrell, ha enfortit l’aliança amb Udalard i Geribert, vescomtes de
Barcelona, els marits de les seves dues germanes Riquilda i Ermen-
17. La llista d’obres de l’scriptorium ho prova. Vegeu R. BEER, Die Hanschriften
des Klosters Santa Maria de Ripoll (Sitzungsberichte der Koniggl. Akademie in Wien,
1907, vol. CLV, i 1908, vol. CLVIII.