Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

92 JOSÉ ENRIQUE RUIZ-DOMÈNEC
procediment que va facilitar la mobilitat social, que va permetre
que molts camperols es convertissin en cives barcinonenses,
encara que els diners canviessin de mans, i va fer possible una
classe de burgesia necessària perquè la ciutat intervingués en els
negocis marítims en igualtat de condicions amb Gènova, Pisa o
Venècia. Ens resta la rudesa de l’enfrontament entre els guerrers i
els monjos, aferrats als seus propis costums i a les seves pròpies
formes de vida. Mentre tots els nobles catalans de l’època, els
Montcada, els Castellvell, els Cardona trobaven finalment la seva
raó de ser en el sistema feudal, Guislabert es mostrava indiferent
davant aquesta organització del territori, indemne davant tantes
creences sense fonament.
Guislabert no estimava gens la vida de la frontera. L’únic
capteniment que, segons ell, en certa manera participava de la
perfecció celest era el dels seus dos avis, el comte Borrell II i el
vescomte Guitard, que cada vegada coneixia millor gràcies al testimoni
de la seva mare Riquilda. Guislabert escollia les hores en
què estava sola quan anava a veure-la a la seva casa del circulum,
així podia copsar millor el contingut dels seus records. Amb la
memòria d’una vella dama es va teixir la història de la ciutat, tal
i com més tard el propi Guislabert escriurà per major glòria del
seu llinatge i de la seva ciutat. N’hi havia prou per crear aquesta
incommensurable distància entre ell i tots els altres, inclosos el
cosí i el nebot, un fet que ha sorprès a tants intèrprets. Guislabert
sap que pot fer servir la memòria de la seva mare Riquilda, la
darrera descendent viva del gran comte Borrell II, perquè les coses
del món ja no tenen el mateix pes: canvien a un ritme vertiginós,
impulsades pels acord polítics entre els nobles, per les convenientiæ,
una forma nova, i val a dir revolucionària, pels efectes que
provocaria en el teixit social que fixa les relacions entre els clans.
Durant la dècada de 1030 es va resistir a signar-ne algunes; al
final ho va fer. Però aquest és un altre moment de la història de
la família dels vescomtes. Abans d’analitzar-lo, potser seria interessant
conèixer més l’home que va ser considerat el gran model
dels guerrers de la frontera, un home que també formava part de
la família vescomtal. Es deia Mir Geribert i no només era cosí
del bisbe vescomte, sobretot era tot un caràcter.