Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 187
Berenguer IV encaren el problema dels nebots. Sens dubte, molt
del que s’hi va plantejar tenia a veure amb la memòria, i tots dos
hi fan referència per posar aigua al vi. El record de la rebesàvia
Riquilda segurament va pesar molt. L’agut senescal Guillem
Ramon estava al cas de tot, i també el veguer Berenguer Ramon
i el canonge de la catedral Bernat Berenguer; la resta dels nobles
estaven a l’expectativa. No van signar el document. El cerimonial
de la convenientia feudal va tornar a presidir la reunió. Era la
millor manera d’acabar amb la crisi.
El document es va redactar immediatament. 7 Hi podem veure
com Ramon Berenguer IV, comes ac princeps aragonensis (els
seus títols autèntics) concedia a Reverter, vescomte de Barcelona,
l’heretat de l’esmentat vescomtat tal i com la va tenir in vita sua
Udalardus, vicecomes, per Raimundo Berengarii, comitem vererem.
Aquesta referència al passat no és una nostàlgia dels temps feliços,
més aviat és una afirmació del poder basat en la memòria social
d’un país que se sabia hereu d’una llarga tradició de pactes feudals
entre els comtes i els vescomtes de Barcelona. L’homenatge de
Reverter legitima la decisió política de Ramon Berenguer IV. Les
paraules que es fan servir són les habituals: “jo, Reverter, convinc
amb tu, Ramon, comte de Barcelona, el meu senyor, que seré el
teu home fidel i soliu, és a dir, sense cap limitació”.
Reverter va comprendre ben aviat (potser amb una mena
d’estupor desolat, ja que havia esperat de Ramon Berenguer IV
més del que es podia d’un home que es mostrava beat en públic
i del qual tothom coneixia la seva alegre vida privada) que per
més que fes a l’hora de satisfer els seus compatriotes, ell mateix, o
millor dit, la millor part d’ell mateix, romania tal com havia estat
sempre. La nota dominant a la vida de Reverter l’any 1139 va ser
la solitud, i com més gentilment mirava d’entendre les noves idees
de croada promogudes pels cistercencs i els templers acantonats a
la frontera sud, encara s’adonava més que el seu destí era lluny de
la seva terra nadiua. Quan al final ho va entendre i va començar,
pausadament, a preparar el seu tercer viatge al Marroc, només
aleshores va trobar l’assossec en l’esperit i va deixar de preocuparse
pels plans d’ocupació de les taifes de Lleida i Tortosa.
El 22 de juny de 1139, Reverter va reunir tota la família, els
castlans i els grangers que en depenien per fer-los saber que tenia
7. ACA, perg. Ramon Berenguer IV, núm. 106. Documents, 176.