Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 91
dels documents que presentava l’abat de Sant Cugat, en contra de
les motivacions morals i del treball personal del vassall abnegat.
La política per sobre de l’honor de la família. Aquest és el preu
del pacte subscrit pel qual Guislabert ha estat nomenat bisbe.
EL VALOR DE LA MITRA
Les expectatives creades per l’elecció de Guislabert com a
bisbe de Barcelona, després de la mort de Guadall en 1035, no
trigarien a reduir-se a una sensació temorenca, si no trista. Mentre
la tragèdia es congriava a la frontera, els negocis florien a la ciutat
de Barcelona: els documents només parlen de compres, vendes,
permutes, contractes per plantar vinyes i els inevitables crèdits
sobre la propietat agrària. Els ciutadans presumien de ser els més
bonhomiosos dels homes, bons pares, bons fills, bons marits. Cantaven
la pau, la pietat, la beneficència, les virtuts domèstiques, les
virtuts filantròpiques que els duien a deixar importants herències
en terres i en metàl·lic per a la salvació de les seves ànimes.
La Barcelona dels anys trenta. El bisbe Guislabert segueix
amb atenció el desenvolupament urbà i dóna tot l’ajut a la millora
d’aquesta Barcelona dins de Barcelona que és el palau episcopal,
situat davant del palau dels comtes, tot i que sap que el seu cosí
Mir Geribert és poc favorable a aquestes causes. Comenta a la
seva mare Riquilda, que el rep a la casa del circulum, els plans
que té per incrementar el patrimoni familiar, com ara intervenir
en nous projectes de plantació de vinyes al turó de Monterols, un
indret cobejat pels cives de la ciutat. 9 ¿En quina ciutat del món
un vescomte bisbe s’interessa pel conreu de la vinya com si fos
un d’aquells laboratores responsables de la revolució agrícola? 10
És una de les coses que Barcelona deu a Guislabert, com d’altres
que veurem tot seguit, com la majestuosa seu romànica. ¡Quin
temple devia ser!
Podem eliminar Guislabert del quadre de la seva època,
com va fer el pare Villanueva, l’erudit, esborrem cadascuna de
les seves petges. ¿Què ens manca, ara? Manca la legitimitat d’un
9. ACA, perg. Ramon Berenguer I, núm. 32. Documents, 41.
10. . Cf. J. LE GOFF, “Les trois fonctions indo-européennes, l’historien et l’Europe
féodale”, Annales, ESC, 1979, p. 1187-1215. J. E. RUIZ-DOMÈNEC, “The Urban Origins
of Barcelona: Agricultural Revolution or Commercial Development”, Speculum, LII,
1977, p. 265-286.