Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

1
Guitard o la moral del guerrer
LA RELLA DE L’ARADA I EL LLAURADOR
Quan els vescomtes de Barcelona eren, hi havia un terreny
desigual i arenós que pertanyia al castell de Piera, una prada
oberta fins a un barranc i fins a una arbreda d’alzines. El 21 de
setembre de 954, algú anomenat Guitard ultima un acord sobre
aquelles terres a Freixe, prop de Fontanet. 1 Les cedeix a un grup
de llauradors o laboratores a canvi de bastir una torre de defensa
i de les dues parts del fruit de les vinyes que estan obligats a
plantar-hi, amb les relles de les seves arades. El nom d’aquests
llauradors ens transporta a les coordenades de l’Europa cristiana
de mitjan segle X, Removí, Sesegund, Ermemir, Elies, Teudefred,
Arinfred, Guadamir, Cesari, Eirand, Ferriol, Ariuemir, Sesaric,
Mascaró i Bladeric són camperols que vénen d’arreu i que només
tenen en comú l’interès per rompre terra a la frontera, com un
mitjà de promoció social.
La mirada del guerrer Guitard s’atura en aquests sembradors
que feinegen, en les seves mans tranquil·les, que escampen el gra;
en la inefable esperança que tenen en la collita; en l’exasperant
certesa en els fruits que brotaran del seu esforç, malgrat les amenaçadores
imatges d’una natura inhòspita, encara salvatge, on no
és difícil trobar depredadors carnívors o rèptils perillosos. La migració
va esdevenir el veritable signe dels temps. A molta gent la
vida rural pot semblar-los anodina, si no comprenen el sentit de
responsabilitat de qui condueix uns homes a una terra allunyada de
qualsevol centre polític, de manera que els nous pobladors puguin
1. ACS, pergamins, núm. 4. Documents, 1.