Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

QUAN ELS VESCOMTES DE BARCELONA EREN 39
de Cabra in ipsa Marcha per decisió del Comte Borrell II. 6 En
978, sembla que Guitard pensa que una nova generació de joves
propietaris pot aconseguir, en benefici de la inestable economia
barcelonina, allò que la generació del comte Sunyer no va saber
fer per articular el territori: crear les condicions necessàries per
a un augment de la producció agrícola que pogués respondre al
desafiament de les xarxes mercantils obertes per les comunitats
hebrees a la Mediterrània.
LLEGENDES URBANES
Guitard va concebre la ciutat en què havia decidit viure els
seus darrers anys com el centre d’un poderós projecte econòmic
basat en la transformació dels erms en sòl edificable d’acord amb
unes determinades regles. La urbanització ofereix la possibilitat
d’ascensió social, almenys en teoria, a qualsevol amb prou talent
per aprofitar-ne els avantatges, i aquesta mobilitat social afavoreix
una difusió general de la dignitat i de la cultura que tots necessiten,
fins i tot aquells que no aconseguien triomfar en aquest medi. No
ens ha de sorprendre, per tant, que l’acceptació sense pal·liatius
del sistema de valors dels cives barcinonenses generi també una
preocupació obsessiva a propòsit del destí de la gent que arriba a
la ciutat com a mercaders, homes de negoci o simples emigrants.
Calen atencions per a aquests nous viatgers, i Guitard no va dubtar
a oferir-los-les amb la fundació i el manteniment d’un hospital
per a ells. Els documents de l’època no informen gaire bé sobre
aquest esdeveniment, però el veiem reflectit cinquanta anys més
tard en el record que en conservaven els comtes de Barcelona,
Ramon Berenguer I i Elisabet:
ad noticiam usque bonorum scilicet hominum tan præsentium
quan futurorum volumus deducere qualiter vel quomodo dirutum
vel exiguum egenorum invenimus habitaculum quod
modo pridem Guitardus, vir bonæ memoriæ, in vita sua
propter amore Dei construxerat. 7
Quan cal ordenar la restauració del vell hospital, als comtes
els plau d’imaginar Guitard vora l’any 980 (probable data de la
seva fundació) amb els trets d’un home preocupat pel destí de les
nombroses persones que aleshores arribaven a la ciutat de Barce-
6. ACA. Pergamins Borrell II, núm. 19 (ed. UDINA, Archivo Condal, doc. 186).
7. P. DE MARCA, Marca Hispanica, doc. CCXXVII, col. 1086.