Quan els vescomtes de Barcelona eren - Fundació Noguera

LA GUERRA I LA CROADA
15
Un vescomte anomenat Reverter
La guerra i la croada troben el seu intèrpret en les accions del
vescomte Reverter, tot i que els comtes de Barcelona que van governar
el país als anys que ell va viure-hi, Ramon Berenguer III i Ramon
Berenguer IV, adopten amb ufanosa vanitat un gest de superioritat
a l’hora de valorar ambdós fenòmens. Els bisbes seguien negant la
guerra excepte per a les figures èpiques com Roland però cada cop
parlaven més de croada. El sermó teològic es barrejava tot sovint
amb les ambicions dels cavallers, amb les necessitats econòmiques
dels patricis urbans, amb els escrits d’homes com el gramàtic
barceloní Renallo o el poeta pisà que va ser capaç de posar en
vers la conquesta de Mallorca. La glòria de la presa de València
pel Cid, les delícies de les conquestes militars i els rumors de la
victòria de Jerusalem van allotjar-se entre les parets de les mansions
dels vells cives barcinonenses i dels seus amics, els nobles que
cercaven un cognom patrimonial a qualsevol preu.
L’aparició de la croada com a subjecte històric s’esdevé amb
la generació de Reverter. Com si abans, realment, la guerra no
hagués donat aquestes emocions que ara s’assaborien com un gest
de pietat. És el primer senyal de la definitiva ruptura entre Orient
i Occident; i aquesta ruptura va unida, fatalment, a la pretensió
per part de Reverter d’experimentar la veritat de tots dos mons, el
que li és propi per naixença i el que és seu per convicció. Aquest
és el destret en què es troben totes les raons de la seva estranya
vida, tots els reclams a l’honor (que són intents d’aturar la història),
totes les exigències de la paraula donada, totes les cartes que va
arribar a escriure. El nou pensament de l’època es va veure reduït