Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

dues eines de fabricació i gestió de blogs), sinó que n’ha atret de nous. En tot
cas, la gran diferència entre un tipus de manifestació identitària i l’altra és
més qualitativa: el blocaire manifesta en les seves comunicacions un major
grau de compromís intel·lectual. Sigui, però, a Facebook o Twitter, a un blog
o en un fòrum, hi ha un intercanvi regular de lectura i escriptura entre
ciberactors. Els papers s’intercanvien diàriament, cosa que fa que la narració
del jo no sigui lineal sinó discontínua. Annabelle Klein exposa com es
transforma tant la identitat com el discurs en pro de l’articulació d’un ciberjò i
d’un cibertú, ambdós, percebuts en la transacció post-comentari (Klein,
2001).
Si seguim el fil conductor que enllaça la identitat amb el llenguatge veiem
com aquest genera una forma recitada de «jo» contemporani que permet a
cadascú donar-se forma pròpia. A través del llenguatge dels webs, el text
escrit pretén establir una conversa. En aquell espai virtual d’expressió creativa
és on es produeix de forma més evident la creació d’una identitat per mitjà
d’una narrativa que evoluciona en funció del feedback que ofereixen els
comentaris dels altres. Un cop l’audiència invisible es materialitza per mitjà
d’un text de resposta, l’internauta reinicia el seu periple al voltant del propi jo.
És en aquesta circumnavegació on es troba l’essència de la identitat digital.
Un altre dels aspectes que genera addicció a la xarxa és la sensació de
pertinença a un grup alhora restringit i potencialment obert. Facebook o
Linkedin, per exemple, s’actualitzen contínuament. Un cop et dónes d’alta,
reps al teu correu les actualitzacions de tots els membres de la teva xarxa.
«Josep Z. ara és amic de Glòria H. ». «Anna Y. acaba d’afegir-se al grup Jo
també detesto el tofu». «Robert K. s’ha apuntat al grup de discussió sobre
literatura hebrea», etc. I cadascuna d’aquestes actualitzacions és una invitació
tàcita a afegir-hi un nou amic, conegut, amic de conegut o perfecte
desconegut amb possibilitats d’afinitat. Basant-nos en les dades de la recerca
100