Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tanmateix, la jerarquia és present d’una forma o altra. Com hem vist, la
inclusió de textos copiats d’enciclopèdies digitals mostra el reconeixement a
un tipus de discurs considerat legitimat, malgrat no fer-ne menció. Però
també ens trobem amb al·lusions directes al món expert. Al text anterior
veiem dues d’aquestes al·lusions: los estudiosos i los sabios. Generalment es
tracta d’una referencialitat vaga, inconcreta, sense noms i cognoms, que
simplement aclareix el lloc que l’enunciador s’atorga en una jerarquia
imaginada. Al costat de l’apel·lació a l’expert solem trobar comentaris i
expressions de marcada subjectivitat. Aquí podríem parlar de les tesis de
Flores i Aguado sobre la veracitat i qualitat dels continguts digitals, fins i tot
en espais institucionals, com és el cas d’aquest text, pertanyent al blog d’una
institució cultural. La subjectivitat i el caràcter col·loquial, oralitzant i
informal de molts textos sobre art solen incloure uns tics fàcilment
reconeixibles. Un d’ells és l’atribució d’intencions i emocions a un
determinat autor, de l’estil «aquí l’autor volia dir...». Al text anterior veiem
aquest tic quan diu «ha dejado boquiabiertos a los sabios», en un exercici
d’estil projectiu de les pròpies emocions o pensaments. D’altra banda, el
propi verb «quedar bocabadat» ens allunya del to discursiu del text
acadèmic. Davant un fenomen o objecte d’estudi els verbs corrents serien
«observar», «qüestionar», «afirmar», «mesurar» i tots aquells que remetin a
l’esfera científica molt més que a l’emocional. En la mateixa línia trobem
expressions com ara: «sus hechuras no son precisamente clásicas» denota un
ús totalment inadequat de les categories històriques, donat que el terme
«clàssiques» és usat avant-la-lettre, a més de plantejar un judici de valor,
lligat al debat contemporani sobre les proporcions del cos femení, allunyat
del valor cultural d’aquest objecte artístic. Finalment, veiem com el text
relaciona les formes genitals (extravagants, diu que són) de la Venus de
Lespugue amb la pornografia.
130