Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

de la nostra pregunta i hipòtesi de treball: en la crisi sistèmica que estem
travessant, són les noves pràctiques culturals, entre les quals destaquen els
discursos sobre l’art duts a terme per nous actors –on les dones i els
plantejaments tradicionalment atribuïts a l’esfera de la feminitat (cura,
bellesa, horitzontalitat, cooperació, lluita no violenta, preservació dels béns
col·lectius), hi tenen un significatiu rol transformador–, un dels aspectes
fonamentals de transformació social? Tot sembla indicar que estem davant
d’una revolució històrica, d’un canvi de rumb o d’un punt d’inflexió a partir
del qual la civilització farà un gir copernicà, deixant enrere el paradigma amb
el qual s’ha regit fins al moment. Aquest paradigma, la postmodernitat, no
podem dir que s’hagi clos, ans al contrari, i aquest és el punt de partida de la
tesi: tot just n’estem tastant, a nivell global i en les seves múltiples
dimensions, els fruits. Però el que fins ara eren apreciacions teòriques sobre
canvis que s’estaven produint en l’àmbit de la cultura, són ara evidències dels
resultats d’aquests canvis i de la magnitud de les noves pràctiques culturals
que arriben al punt de poder ser considerades l’avantsala d’una nova societat,
ja no postmoderna, sinó pre-humanitzada. Encara no som humans, afirma
Eudald Carbonell, «per això obro també l’anàlisi al futur i a la socialització
de la tecnologia en el procés d’humanització que donarà lloc a una nova
espècie» (Carbonell, 2007: 15). Estaríem, doncs, culminant l’etapa homínida
i la humanització seria un somni que tot just albirem. Segons aquest somni, la
postmodernitat seria la darrera empenta de l’Homo sapiens vers una nova
consciència, que vindrà donada per un domini de la tècnica socialitzada.
A l’hora de posar un nom en aquesta etapa històrica, ens agradaria
atrevir-nos a plantejar alternatives a l’enredat terme de post-postmodernitat i
els seus succedanis: metamodernisme, transmodernitat, pseudomodernisme,
així que manllevarem el de digimodernitat (Kirby, 2009), definit de forma
resumida com l’impacte en totes les formes d’art, cultura i textualitat que
tenen els ordinadors, la informàtica i Internet sobre la nostra societat. Seguint
16