Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Al quitarle los brazos le quitaron también ese poder de seducción
sobrenatural para aproximarla más a lo terrenal y que siguiera enamorando
pero sin ese poder. Más allá de la falta de los dos brazos se sigue apreciando la
belleza de la mujer, siendo las mujeres un ideal de belleza y fuente de
inspiración bajo cualquier circunstancia. 150
En aquest text trobem un discurs subjectiu que intenta explicar la manca
dels braços de l’estàtua com una acció intencionada per mostrar que la deessa
és també mortal. És un tipus de text i d’opinió que, malgrat el seu caràcter
hipotètic, sembla ser ex cathedra. Acaba amb una exposició de creences i
mites personals sobre la bellesa «de la mujer» (en singular, accentuant el
caràcter normatiu de l’expressió) i atribueix tot seguit a les dones (en plural,
referint-se als individus concrets) el fet de ser muses i font d’inspiració pels
seus cossos. Aquests discursos emanen d’un essencialisme retòric que acaba
constituint, a partir de construccions lexicalitzades com «ideal de belleza»,
una afirmació rotunda («bajo cualquier circunstancia») del jo. Queda clara,
doncs, la omnipresència dels termes bellesa, amor –en sentit eròtic– i cos,
tres de les paraules amb més rellevància al rànquing lèxic (vegeu epígraf 3. 9,
taula 13) en els nous discursos.
Donat que les feministes entenen que gran part de la seva tasca consisteix
a revisar i transformar els sistemes simbòlics, «s’han fet presents
especialment en les especialitats universitàries relacionades amb les ciències
de la cultura on, servint-se del mètode deconstructiu de Derrida, han
reconstruït les petjades de l’opressió de la feminitat als textos de la cultura
occidental» (Schwanitz 2002: 392). Ser dona, doncs, «implica un lloc
assignat en una xarxa de codis simbòlics, pràctiques i relacions de poder
150 Fragment de l’article “Escultura de la Venus de Milo” dins del portal Swingalia.:
[consulta:
12/05/2010].
232