Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

mandats i normatives d’imposició-acceptació), 114 una de les maneres
d’aconseguir el consentiment és la naturalització de la construcció cultural
per mitjà de la reiteració discursiva i de la iconització de valors.
Afrodita es, en efecto, la diosa del amor. Su único interés era pues, hacer el
amor. 115
La cita anterior té una doble lectura, en funció de si llegim el context
d’enunciació o no. Si ho fem, sabrem que respon als interessos d’un article
que parla de productes d’alimentació afrodisíacs i que ho fa en clau d’humor,
utilitzant com a recurs persuasiu les constants referències a la mitologia
clàssica, passades pel sedàs del propi discurs. Però també podem fer una
lectura descontextualitzada de la frase i cobrarà un altre sentit, un de
metonímic, que pren la part pel tot: l’acte sexual com a expressió única o
central de l’amor. Així, la divinitat de qui es deia:
Gràcies a tu tota espècie vivent és concebuda i sorgeix a contemplar la
llum del sol: davant teu fugen els núvols, la terra t’estén una alfombra de flors,
les planures del mar et somriuen i una plàcida resplendor es difon pel cel.
Perquè quan la primavera descobreix el seu rostre, et saluden primer les aus i
anuncien la teva arribada; així corpresos del teu encís, tots et segueixen
afanosos. En fi, per mars i muntanyes i ravatats torrents, enfonsant a tots els
pits l’agulló tou de l’amor, els afanya a propagar les generacions. 116
Esdevé «la que únicament s’interessa a fer l’amor». De tots els epítets
amb que s’ha conegut Venus i se l’ha honrada, el de Cal·lipígia (la de belles
natges) i el d’Ericina (la de la prostitució sagrada) són els que han tingut una
major presència en les representacions pictòriques i discursives abans
114 Per a una ampliació del concepte, aneu a LERNER, Gerda. La creación del patriarcado.
Barcelona: Crítica, 1990 i BOSCH, E. (i al.). El laberinto patriarcal. Barcelona: Antrophos,
2006.
115 Ibid.
116 PAULO, Epítome de Pompeyo Festo, p. 45 Lindsay.
196