Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

capacitat d’autocontrol dels homes, que s’arrosseguen als peus de la bellesa,
quan el que succeeix és just el contrari.
Els mites aconsegueixen generar un efecte de veracitat i de manca de
qüestionament en plantejaments tan ingenus com aquests: un home inventa
un déu que crea una dona que porta problemes als humans (Pandora, Helena,
Eva, etc.). Per tant: la dona és dolenta. La construcció juga amb les
estratègies del discurs que apel·len a les creences i valors que exciten i
promouen: la por a perdre’s en la sexualitat femenina es conjura amb l’acte
de dominació o menyspreu que culmina amb la construcció de la maldat de
l’altra. Aquest discurs ha aconseguit llargament la culpabilització del
personatge, fent invisible les intencions del seu creador. Les dones fatals han
servit de boc expiatori. al desig de possessió i domini.
Fu Manchú: Per què ha triat aquest dia tan llegi per aparèixer en aquest
lloc execrable?
(Venus/Mata Hari no respon...)
Fu Manchú: Senyora, ¿a vostè no li caldria que li dugués un abric?
Permeti’m donar-li una mà.
Venus: Jo podria paralitzar-li el cor amb un lleu frec dels meus llavis
sobre la seva carn desgraciada. (Fu Manchú desvia la mirada.) 142
Aquest text original, construït a partir de la imatge del Naixement de
Venus, recrea un text de ficció on es troben la Venus de Botticelli, Fu
Manchú i l’emperador Hirohito. El que més ens crida l’atenció del contingut
és l’assimilació Venus amb Mata Hari, és a dir, la deessa de l’amor, la
142 Fragment del guió teatral “Venus de Dashanzi (película que nunca se filmará)?”, a la
revista digital Ciudad Letralia:
[consulta: 08/06/2010].
220