Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

constatem que la representació de la figura humana és un indicador de les
actituds respecte a la natura humana.
Encara no s’ha elaborat una investigació sistemàtica sobre el nu femení
que englobi les principals dimensions i tingui en compte tots els agents socials
que conformen el procés artístic (Val Cubero, 2001: 6).
L’estudi de la construcció d’imatges relacionades amb el cos femení i els
seus discursos associats (tenint en compte que cada agent contribueix a
redefinir aquests codis) permeten conèixer una bona part de l’origen del
malestar que les dones senten respecte el seu cos i situar aquest factor amb la
proporció que li pertoca en el camp analitzat. Pretenem veure si el rebuig cap
a les dones que ha deixat palès la història oficial de la cultura és la causa del
tractament del cos femení en el mitjà visual, i deconstruir els discursos
reguladors de la corporeïtat femenina. Una part de l’anàlisi passarà per com
les dones han interioritzat aquestes imatges i com, a través del suposat i
omnipresent elogi al cos femení representat, s’ha aconseguit el consentiment
de les dones a l’hora d’autoregular-se. La interpretació del cos, doncs, està
relacionada amb processos històrics i culturals.
En primer lloc, el nu es presenta com la font d’una única i intensa
inspiració. En segon lloc, el nu té un pedigrí històric irreprotxable i és el tema
d’una tradició llarga i amb autoritat dins de la cultura occidental (Nead, 1998:
75).
Al cos femení li han donat un sentit des de la medicina, la biologia, la
filosofia, l’antropologia i l’art. Un sentit que s’ha teoritzat, reglamentat,
descrit i analitzat tradicionalment de forma exògena. I aquests discursos han
influït en la representació i en la percepció general donat que han bastit uns
marcs mentals estructurants. Per fer més efectiva aquesta enculturació s’han
instaurat controls difícilment observables o altament sofisticats com les
201