Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

il·legítima en tant que el seu resultat, el bé cultural, és considerat no com un
producte del treball, sinó com un ens eteri situat fora de l’activitat humana.
Aquest seria el punt feble de l’argumentació anti copyright. Una versió
més elaborada, però també més radical d’aquesta ideologia, acceptaria el fet
que la producció immaterial és fruit del treball, però que aquesta no es regeix
pels mateixos drets de retribució, ja que d’alguna manera, es tracta d’un
treball cooperatiu (per exemple, la recerca acadèmica). La visió més radical
planteja la idea que qualsevol persona té un potencial creatiu que té dret a
compartir i que es perverteix des del moment que es professionalitza i entra
dins del mercat. Cal observar que aquest punt de vista continua essent
incongruent ja que, sovint, per exercir aquesta suposada creativitat, cal
consumir eines que sí s’articulen en un terreny mercantil. De nou se separa –
per una visió mística d’allò intel·lectual, entenent l’ésser humà de forma
fragmentada, platònica (cos i ànima) o cartesiana, (res extensa i res cogitans)
– la producció d’allò produït.
Ignorant la paradoxa, una part de la comunitat internauta es manifesta a
conferències, articles, tertúlies i blogs defensant la legitimitat de les
descàrregues amb arguments diversos entre els quals destaquen els tres
següents: la cultura ha de ser lliure perquè és un bé comú; el model de negoci
dels agents culturals haurà de ser un altre, per exemple, a través de la inclusió
de publicitat als sites; els preus de les pel·lícules, dels llibres o dels discos i els
drets de reproducció d’imatge fotogràfica són massa elevats, per tant,
s’hauran de replantejar si es vol fer negoci dins i fora d’Internet. Enrique
Dans, professor de sistemes d’informació o Genís Roca, empresari de
consultoria estratègica, s’expressen en aquest sentit:
90