Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

amb una primera lectura sobre els retrats femenins, que troben en la figura de
Venus el retrat original (fem un joc de paraules, posant “retrat” en comptes
de “pecat”) de la seva mistificació. La fantasia masculina consisteix a crear
una imatge i recrear-ne una pseudorealitat, on la dona “surt” del quadre per
complaure’l. La segona lectura derivaria de la tradició misògina que tan bé
descriu Christine de Pizan al capítol VIII de la seva utopia del quattrocento:
--Ara bé, us prego que em digueu per què tants autors les censuren [les
dones] a llurs obres. Ja m’haveu donat entendre que ells s’equivoquen, però,
¿quin és el motiu? ¿És Natura qui els empeny o ho fan per odi? (…)
--Has de saber que la causa no és natural, sinó tot el contrari (…) Les
raons que han dut els homes –i continuen duent-los– a acusar les dones són
diverses i nombroses. Alguns ho van fer amb bones intencions, per tornar a
posar en el bon camí a homes encapritxats amb dones lascives i impedir que
s’extraviessin tot freqüentant-les. Per tal que tots els homes defugin la luxúria
han condemnat les dones sense excepció. 204
Tant a La dona del quadre com a Laura, l’estereotipació de les heroïnes es
fonamenta en aquest dictat de la misogínia, denunciat per Pizan: les dones són
lascives per natura i desperten la luxúria dels homes. Per tant, aquests se
n’han de defensar mantenint-les sota el seu domini. En efecte, al film de
Lang, un respectable professor de criminologia és seduït per una dona bonica
que apareix de sobte, mentre ell mira un retrat rere un aparador. Ben aviat
aquesta relació durà el protagonista a un seguit de situacions cada cop més
enrevessades on posarà en perill la seva integritat. El lema del llargmetratge
seria “la història d’un home en crisi de maduresa a qui una bella dona porta
204 La ciudad de las damas [1405], Madrid: Siruela, 2000, pp. 75-76.
334