Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Es tracta de l’empresa Antevanilla de productes de disseny per a la llar,
creada a Hong Kong l’any 2007. Segons els propis creadors: «Un disseny
basat en una figura femenina sexy capta l’atenció i encoratja els usuaris a
prendre suc de taronja natural per gaudir de salut i plena forma». La
construcció d’un objecte que recorda al tors atractiu d’una dona serveix de
reclam i encoratja, segons l’anunci, a fer-se sucs de taronja per tenir una
figura esvelta i tan saludable com la d’una Venus. Ens podríem demanar: a
qui cridarà l’atenció, als homes o a les dones? Les teories de gènere, com
veurem a l’epígraf 4. 2. 3 són prou explícites quan argumenten que una dona
nua és un reclam per ambdós sexes: en un es genera la fantasia de possessió
exògena i en l’altra, endògena. La publicitat ha sabut valer-se d’aquesta
fantasia alhora que l’ha fomentada. Els homes volen posseir el cos femení
perfecte que se’ls ven i les dones, també. Tots dos volen tenir aquest cos de
Venus, aquesta abstracció d’unes formes que proporcionen unes sensacions:
de grandesa, de poder, de seducció, de possibilitats... El màrqueting adopta
els recursos venusians i els adapta a les diverses necessitats, potenciant la
força icònica per desvetllar desitjos i suggerir material oníric.
El text anterior diu que l’espremedor es podria anomenar Venus de Milo i
no només Venus. Aquest afegitó, segons s’indica, és deguda a la similitud de
168