Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Internet recull una enorme quantitat de registres escrits sobre temes
astrològics. Com hem vist al capítol III, l’astrologia ocupa un lloc destacat al
ciberespai i és la seva relació tangencial amb Venus (per la vessant
mitològica) que ha inclòs aquests discursos a la nostra recerca. Hem trobat
imatges d’art associades als textos que, en principi fan referència al astre
homònim, però que tot seguit penetren en la mitologia de la divinitat grega.
Així mateix, la xarxa és testimoni d’una enorme proliferació de sites
relacionats amb les «noves espiritualitats» i cultes personals, derivats molts
ells de la pràctica del ioga i la meditació i de la influència del budisme i
l’hinduisme a occident. Així mateix, en els darrers anys han agafat força els
estudis antropològics i humanístics sobre les divinitats femenines que deriven
de les tesis de Mellart i Gimbutas sobre l’existència d’una religió a l’entorn
de la Gran Deessa. Les especulacions sobre un possible matriarcat, reflectit
en aquesta divinitat «tendeixen a ser substituïdes avui per una reflexió
crítica» (Cohen, 2011: 20) trenta anys després que les feministes dels
setantes n’haguessin fet bandera. Segons Cohen, «l’arqueologia feminista
contemporània ja no es conforma invertint els esquemes habituals, concedint
a les dones del passat un poder que, sens dubte, mai van tenir» (p. 123). Tot i
així, el que reneix amb força és la qüestió mítica o fins i tot arquetípica,
segons la qual les deïtats femenines de la mitologia grega «sorgeixen de la
fragmentació d’una deïtat: la Gran Deessa, l’ésser humà femení total que va
viure alguna vegada en temps prepatriarcals –si més no, en la religió i la
imaginació» (Shinoda Bolen, 1993: 11). El que en definitiva es pot extreure
dels cibertextos generats entorn d’una imatge de Venus, a banda de la
resexualització i de la presa de consciència de les seves redactores, és el
sorgiment d’una espiritualitat difusa, que posa en una construcció
determinada de la feminitat l’esperança de construcció d’un altre món.
Aquest «altre món possible» que postulen Touraine des de la sociologia,
Puleo des de l’ecofeminisme, Shinoda Bolen des de la psicologia arquetípica
o Carbonell des de la paleoecologia.
245