Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Castells, la tensió existent entre el poder de la xarxa i el poder a la xarxa. No
ens estem referint amb aquesta segona expressió, «poder a la xarxa», amb la
censura exercida per governs totalitaris, com es produeix en alguns estats,
sinó en sistemes més sofisticats, propis de societats democràtiques, basats en
el control dels hàbits dels ciutadans i la seva reducció a mers consumidors.
La petjada digital és seguida cada cop amb més precisió i tot allò que anem
comunicant sobre la nostra vida, pensament i costums és cada cop més a
l’abast d’un públic desconegut i extens. «La informació detallada sobre la
conducta de la població, minut a minut, serà cada cop més barata, precisa i
immediata. Aquest potencial, amb tots els seus perills i avantatges,
s’integrarà per complert a l’entorn» (Rheingold, 2004: 27). D’altra banda,
com ja hem vist abans, alguns governs estatals articulen formes de legislació
restrictives pel que fa a les pràctiques apropiatives de material protegit amb
copyright, fet que genera tensions constants entre algunes comunitats
organitzades de cibernautes, que defensen la total llibertat a la xarxa, i els
individus i corporacions que defensen els seus interessos econòmics respecte
l’autoria. Però el més xocant és que, lluny del que vaticinava Barthes, l’autor
no ha mort, sinó que han germinat milions d’autors arreu, en tota l’amplitud
de la xarxa, en bona part gràcies a l’aparició d’aquesta «aplicació més
potent» que suposa el fenomen blog (Campàs, 2005b: 86).
Tenir una audiència, com diu Armando de Miguel, ja no és aquell poder
diví reservat a predicadors, polítics, còmics, professors i artistes. Les noves
tecnologies lleugeres i barates han dessacralitzat el privilegi de la comunicació
–el risc d’aquell Centre Emissor Únic que temien Huxley, Bradbury, Orwell i
altres utopistes literaris (Cueto, 1982: 20).
A Internet es produeixen moviments expansius i contractius que fan
difícil un posicionament unilateral respecte les virtuts messiàniques de la
xarxa o les amenaces que les vulnerarien. Cal, doncs, parlar de possibilitats
utòpiques i distòpiques sense caure en el parany de considerar l’ésser humà
269