Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

d’art
4. 2. 4. De l’astrologia al culte menstrual: la new age als discursos
La deessa mare, onsevulla que es trobi, és una
imatge que inspira una percepció de l’univers com un
tot orgànic, sagrat i viu, de la qual ella és el nucli.
244
A. Baring i J. Cashford, El mito de la diosa
La postmodernitat va suposar un trencament amb el discurs religiós
hegemònic de l’Església, passant aquesta a formar part de les institucions
sota sospita del nou pensament crític. Però la necessitat, hàbit o desig de
transcendència ha abocat part de la ciutadania a la recerca de noves formes
d’espiritualitat entre les quals han tingut incidència les formes
occidentalitzades del budisme, així com la pràctica cada cop més estesa del
mindfulness. 157 La xarxa recull el nombre creixent de llocs web relacionats
amb aquestes noves pràctiques, així com els seus discursos, bona part dels
quals es relacionen semànticament amb la mitologia de Venus, a banda de fer
servir les imatges pictòriques de l’art clàssic disponibles a la xarxa sota
aquest nom. Aquesta relació semàntica prové de l’espiritualitat eclèctica de la
new age, que redimensiona la laïcitat en fusionar la intel·ligència emocional
amb les fonts mítiques disponibles (pròpies i importades). Dins d’aquest nou
àmbit, la web de nou amplifica i estén els nous discursos.
157 Ens interessa destacar el procés que està seguint la meditació: des del moment que ha
començat a ser investigada amb els protocols i metodologies de la ciència occidental, ha
estat “rebatejada” amb un terme més assimilable (i de pas, diferenciable) per la comunitat
científica i la població escèptica. En aquesta diferenciació construïda, el mindfulness passa
així de ser hereu de la tradició oriental a patrimoni de la cultura occidental.