Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

La crítica feminista ha mostrat que les representacions visuals del cos nu
són majoritàriament representacions del cos femení. Aquestes
representacions han incidit i incideixen en la imatge que les persones es fan
del cos propi i aliè i en les relacions inter i intra subjectives. «Penso que quan
s’utilitza la imatge de la dona en una obra d’art, és a dir, quan es presenta el
seu cos o la seva persona com a significant, esdevé una cosa terriblement
problemàtica [...] jo no puc construir la feminitat ni estic satisfeta amb cap
construcció sobre la qual hagi llegit» (Key a Deepwell, 1998:268). Al seu
torn, Irigaray 132 afirma que «no podem seguir essent una infinita enumeració
d’imatges» (Robinson a Deepwell, 1998:235). Segons Izquierdo, 133 la gran
fractura social és la del sistema sexe-gènere, fractura que es fa evident en les
representacions artístiques, on es presenta una visió del món que la cultura ha
perpetuat i aguditzat amb tota mena de discursos formals mancades de crítica
o anàlisi social o psicològic. Aquesta cultura dominant ha mostrat sempre un
gran interès per exercir control sobre el cos femení i fer d’ell un tema
econòmic i ideològic. Controlar el cos de les dones és controlar la seva força
i mantenir un estat de coses basat en un repartiment sexual de les tasques
(Izquierdo, 1998) on unes suporten les idees, creences, desitjos i necessitats
de tots els altres.
La divisió sexual del treball construeix la subjectivitat femenina orientada
a la cura, a la connexió amb els altres, a la disposició a satisfer les necessitats
alienes. Aquesta disposició comporta que l’altre, a més de ser objecte de
preocupació, sigui instrument de realització i de confirmació de la vàlua de la
dona (Izquierdo, 2004: 2).
Efectivament, l’acte de mirar és un acte construït, gens espontani. I està
construït sobre les bases del gènere –és a dir, seguint una política sexual
(Millet, 1970)–, «extremadament codificat d’acord amb les estructures de
132 IRIGARAY, L. (1985), “Une lacune natale”, a Le Nouveau Commerce, 63/63, pp. 41-47.
133 Per aprofondir en aquesta qüestió, aneu a XX, i XX.
211