Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Uno de los primeros cuadros que pinté, hace ya años, y le tengo un
especial cariño. Se trata de un fragmento del Nacimiento de Venus de
Botticelli. «Cantaré a la de áurea corona, veneranda y hermosa Afrodita, a
quien se adjudicaron las ciudadelas todas de la marítima Chipre, adonde el
fuerte y húmedo soplo del Céfiro la llevó por las olas del estruendoso mar
entre blanda espuma» (Homero – Himnos). Robert Graves, en su obra Los
Mitos Griegos, cuenta que los hititas explicaban que Kumarbi (Crono)
arrancó de un mordisco los genitales del dios del cielo Anu (Urano),
tragando parte del semen y escupiendo el resto en el monte Kansura, donde
se transformó en una diosa. Este sería el origen del mito griego, sin duda
más bello y poético. 52
Podem veure com, al marge de l’exposició virtual de l’obra, l’autor
l’acompanya d’un text relacionat amb el motiu en què es basa. La inclusió
d’una cita culta (referenciada, d’altra banda, amb la mínima informació, de
manera que no podem saber quines modificacions hagi pogut sofrir) és un tret
habitual en molts dels fragments textuals investigats. Sol acompanyar el propi
text, dotant-lo d’un aura docta, d’expertesa. Acompanyar una obra que és una
«còpia» d’una altra còpia (extreta d’un llibre, d’una fotografia o de la pròpia
xarxa) amb els textos d’Homer i de Graves sembla lògic i coherent. Aquí,
doncs, la originalitat està en la combinació d’elements. L’aportació que fa
aquest actor és la d’imitar la realitat versionant-la, però recorrent a la
literatura existent sobre la primera realitat més que no pas generant nova
literatura per a la segona. Aquesta reinterpretació del cànon que, tanmateix,
roman lligada a la figura i missatges originals, és a la base de la crítica sobre
la banalització dels clàssics.
52 Web de l’artista Emili Llaveria: [consulta:
04/09/2010].
126