25.04.2013 Views

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Renaixement d’un plomall), explicable perquè estem davant d’un text no<br />

acadèmic que fa servir la informació formal disponible per a l’elaboració d’un<br />

discurs subjectiu. Contra la Barbie, la <strong>de</strong> Willendorf, seria la proclama latent.<br />

Aquestes contínues referències a la figura paleolítica, en l’època <strong>de</strong>l culte al<br />

cos, <strong>de</strong> les dietes i <strong>de</strong>ls esforços titànics <strong>de</strong> la població per aprimar-se<br />

expliquen que sigui la tercera Venus <strong>de</strong>l rànquing en presència a Internet.<br />

És una queixa comuna entre les dones que el cànon <strong>de</strong> la publicitat i la<br />

moda contemporània presenten mo<strong>de</strong>ls uniformes i molt distants als cossos<br />

reals <strong>de</strong> les dones (usem aquí la paraula real com a contraposició a la<br />

virtualitat <strong>de</strong> les imatges publicitàries i <strong>de</strong> la seva construcció tecnològica,<br />

vegi’s l’ús <strong>de</strong>l programa <strong>de</strong> retoc d’imatge Photoshop). En aquestes converses<br />

o <strong>de</strong>claracions, és usual fer referència al cànon artístic (pictòric i escultòric) al<br />

qual s’atribueix tant el fet <strong>de</strong> ser «culpable» <strong>de</strong>l cànon fotogràfic actual com<br />

el d’oferir multiplicitat d’imatges, algunes <strong>de</strong> les quals redimirien les dones<br />

d’una <strong>de</strong>terminada fesomia o constitució, és a dir, <strong>de</strong>l pecat <strong>de</strong> no assemblar-<br />

se al cànon establert per la moda.<br />

Partim d’un cànon, d’un statu quo, i d’una lluita <strong>de</strong> gènere basada en<br />

l’assimilació col·lectiva d’aquest cànon i la posterior <strong>de</strong>construcció o<br />

interiorització individualitzada <strong>de</strong>l mateix. Segons la crítica d’art feminista,<br />

l’art és un artefacte cultural que pot tenir impacte polític (Deepwell, 1998:<br />

13). El cànon oficial <strong>de</strong> l’art ha assignat un lloc per a les dones «en una xarxa<br />

<strong>de</strong> codis simbòlics, pràctiques i relacions <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r basats en la manera en què<br />

el cos és percebut» (Batersby a Deepwell: 240). Però el que és més interessant<br />

aquí és la perspectiva lacaniana que afirma que aquesta percepció es realitza a<br />

través <strong>de</strong>l llenguatge, un llenguatge que <strong>de</strong>termina imatges (Lacan, 1990). La<br />

<strong>de</strong>construcció d’aquest cànon-llenguatge contribueix a l’empo<strong>de</strong>rament <strong>de</strong><br />

l’individu gràcies al fet <strong>de</strong> prendre consciència <strong>de</strong>l propi cos com a entitat<br />

subjectiva.<br />

240

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!