Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Renaixement d’un plomall), explicable perquè estem davant d’un text no
acadèmic que fa servir la informació formal disponible per a l’elaboració d’un
discurs subjectiu. Contra la Barbie, la de Willendorf, seria la proclama latent.
Aquestes contínues referències a la figura paleolítica, en l’època del culte al
cos, de les dietes i dels esforços titànics de la població per aprimar-se
expliquen que sigui la tercera Venus del rànquing en presència a Internet.
És una queixa comuna entre les dones que el cànon de la publicitat i la
moda contemporània presenten models uniformes i molt distants als cossos
reals de les dones (usem aquí la paraula real com a contraposició a la
virtualitat de les imatges publicitàries i de la seva construcció tecnològica,
vegi’s l’ús del programa de retoc d’imatge Photoshop). En aquestes converses
o declaracions, és usual fer referència al cànon artístic (pictòric i escultòric) al
qual s’atribueix tant el fet de ser «culpable» del cànon fotogràfic actual com
el d’oferir multiplicitat d’imatges, algunes de les quals redimirien les dones
d’una determinada fesomia o constitució, és a dir, del pecat de no assemblar-
se al cànon establert per la moda.
Partim d’un cànon, d’un statu quo, i d’una lluita de gènere basada en
l’assimilació col·lectiva d’aquest cànon i la posterior deconstrucció o
interiorització individualitzada del mateix. Segons la crítica d’art feminista,
l’art és un artefacte cultural que pot tenir impacte polític (Deepwell, 1998:
13). El cànon oficial de l’art ha assignat un lloc per a les dones «en una xarxa
de codis simbòlics, pràctiques i relacions de poder basats en la manera en què
el cos és percebut» (Batersby a Deepwell: 240). Però el que és més interessant
aquí és la perspectiva lacaniana que afirma que aquesta percepció es realitza a
través del llenguatge, un llenguatge que determina imatges (Lacan, 1990). La
deconstrucció d’aquest cànon-llenguatge contribueix a l’empoderament de
l’individu gràcies al fet de prendre consciència del propi cos com a entitat
subjectiva.
240