Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Agraïments i antiagraïments
Quan pensava en temes de tesi, em venien al cap les paraules del Joan
Campàs: «hi ha persones obsedides per una qüestió i això els porta a l’anàlisi
d’un tema: la història del cartró ondulat; origen i fonaments de la dieta
macrobiòtica; lectures del mite de Persèfone...» No era el meu cas. Com a
llicenciada en Humanitats i com a professora d’aquests estudis, la dispersió
temàtica ha estat el meu taló d’Aquil·les. Per fer de la necessitat una virtut,
vaig optar per un treball que, partint d’un tema acotat, em permetés fer bullir
l’olla com només els humanistes sabem fer.
Dedico aquesta tesi a una persona que em repetia sovint aquest mantra:
«et dilueixes, Meritxell, et dilueixes... ». Em venia a buscar a l’editorial, on
m’havien donat permís per plegar una hora abans els dimarts, i em duia a la
UAB, perquè pogués assistir puntual als cursos de doctorat. Aquesta persona
és el meu pare.
També dedico la tesi a algú que bull d’emoció veient-me doctorar, tant o
més que jo mateixa. Aquesta Demèter capaç de fer assecar els camps en una
nit i fer-los reviure l’endemà, m’ha empès a iniciar aventures extremes. Filla
de la meva mare, la tossuderia m’ha ajudat a posar fi al que la rauxa va donar
inici.
Hi ha tres persones més que mereixen el meu agraïment. Una
l’anomenaré «professor Avenàrius»: és un mestre vocacional i un personatge
singular, nihilista i complex, com la teoria que defensa. Ell em va engrescar a
esforçar-me més enllà dels meus hàbits, em va posar al davant un mirall
trencat i em va dir «recompon-lo». I així vaig fer. L’he citat a l’inici
d’aquesta pàgina.
8