Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

detall. Aquí ens interessa la vessant comercial i l’entramat de relacions
semàntiques que es produeix entre objecte, discurs i consum.
El màrqueting és present a la xarxa de dues formes diferenciades: d’una
banda tenim les estratègies de venda, com hem vist, més o menys
sofisticades, i de l’altra, el que podríem anomenar màrqueting personal, que
estaria conformat per totes aquelles accions encaminades a proporcionar a
l’internauta presència, visibilitat i audiència. Fins i tot quan no hi ha un clar
afany de lucre, el posicionament de la «marca personal» és un factor clau a
l’hora de moure’s per Internet. Per tant, estaríem davant d’una situació
d’empat tècnic entre els ciberactors que hi són «per amor a l’art» i els que hi
són per afany de lucre, els que aporten continguts gratuïts i sense publicitat i
els que hi venen alguna cosa en sentit literal, fins i tot, si això que venen és la
seva pròpia identitat.
Per a Baudrillard, la societat de consum és la resposta a la pèrdua de
relació social. Els intercanvis solidaris serien substituïts per intercanvis
comercials, on tot es ven i es compra mentre es pensa que s’està duent a
terme un acte relacional. Es tractaria d’un model de simulació de la
«reciprocitat absent».
En una societat organitzada, els homes no poden intercanviar purament i
simplement mercaderies. Intercanvien, més aviat, símbols, significats, serveis
i informacions. És a dir, que cal intercanvi, cap prestació, del tipus que sigui,
no és «gratuïta », que la venalitat dels intercanvis, fins i tot els més
desinteressats és universal (Baudrillard a Dantier, 2008: 8). 93
93 BAUDRILLARD, Jean. (1986), a Bernard Dantier (2008), “Sollicitude des Sciences
Sociales et sollicitude économique-politique: Jean Baudrillard, La société de
consommation”, a Les classiques des Sciences Sociales, revista digital:
p. 8.
175