Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

poder ha estat explicat i interioritzat com a forma de dominació o destrucció,
sovint trobarem mitificada la bellesa com a poder destructiu.
Del pit es descordà la recamada corretja brodada, on estaven fabricats tots
els encisos: allí estaba l’amor, el desig, l’amorosa plàtica, la seducció que roba
el judici àdhuc als molt assenyats. 140
Les idees entorn de la bellesa femenina i el seu poder no van romandre
inalterades al llarg de la història de Grècia, com tampoc no ho va ser la
condició de les dones (Mirón Pérez, 2005: 221). Tot i els canvis, l'associació
del poder terrible de la bellesa és una constant que podem trobar en l'art
posterior i de forma molt clara en les actuals manifestacions audiovisuals
dels mitjans de masses i les produccions més comercials.
Richard Wagner nos trae un recuerdo moderno de Venus, recogido de
los romances medievales. La diosa se habría ocultada en una montaña,
Venusberg, donde devoraba las almas de los hombres. Con sus orgías de
seducción atrajo hasta Venusberg a Tannhauser, el trovador del amor.
Una atmósfera de placer roba a Tannnhauser de la fuerza de sus sentidos
y es arrastrado por las ninfas, sirenas, náyades, ménades y bacantes hacia
los encantos y caricias de la diosa del amor. 141
El plaer i el perill van de la mà en aquesta mena de discursos que emanen
d’un inconscient col·lectiu que al seu torn reforcen. La deessa devorava les
ànimes dels homes. El propi Tanhäuser, l’heroi, és arrossegat pels encants
de la divina Venus. Un cop més veiem com el llenguatge de la vivència
subjectiva transforma la veu activa (dirigir-se vers un lloc desitjat) en passiva
(ser arrossegat). És la mateixa estratègia discursiva que hem vist més amunt,
quan un internauta traslladava el protagonisme del desig (el jo) al cos ple de
140 HOMER, Ililada XIV 214-217.
141 Fragment de l’article “Venus” al portal Agenda de Reflexión:
[consulta: 04/07/2010].
218