Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

ni que sigui fent-les més visibles i mostrant, amb la mateixa transparència,
les contranarratives entre les quals figuren les anomenades «narratives
perifèriques», una mostra paradigmàtica de les quals és la discursivitat
femenina.
Altra cosa, però, és que aquesta contranarració sigui explícitament
combativa o es plantegi obertament oposar resistència cultural. Ens trobem
més aviat en el que Touraine qualifica de mentalitat apolítica (2007), essent
aquesta afirmació problemàtica en tant que parteix d’una noció restringida
del concepte; sabem que tota acció n’acaba essent, de política, en tant que
deixa petjada i resulta influent en l’entorn. Esdevé polític, doncs, que algunes
dones decideixin voluntàriament ser mares solteres a partir de les tècniques
de reproducció assistida, que reclamin lleis de conciliació laboral i familiar,
que retardin l’edat de tenir el primer fill, que decideixin no reproduir-se o bé
alletar les seves criatures fins als dos anys. El conjunt de pràctiques dutes a
terme per les dones (majoritàriament en relació a la seva sexualitat)
repercuteixen en l’evolució de les formes culturals tant o més que els decrets
i projectes de llei –molts d’ells profundament impostats– que, d’un dia per a
l’altre, poden ser rebatuts a cop de carpeta.
El postfeminisme és precisament una desvinculació de les formes d’acció
reivindicativa aglutinades al voltant de l’heterogènia etiqueta «feministes».
Les dones es declaren majoritàriament no feministes malgrat que el que
diuen té força similitud amb els enunciats del feminisme, és a dir, la
constatació «dels conflictes en què estan implicades i la seva voluntat de ser
els subjectes de la seva pròpia existència» (Touraine, 2007: 16). No deixa de
ser simptomàtic que el centre d’acció de la, diguem-ne, política personal,
sigui la sexualitat. És aquest el terreny de la divisió, la categorització i la
dominació. I és aquí on es produeix el moviment de transformació, no tant
perquè les dones decideixin deixar de ser els sempiterns «éssers sexuals»,
188