Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

des d’aquesta mentalitat que qualsevol intent de la dona per protegir el que té
o el que és de l’intent colonitzador serà vist com a «maldat», «mesquinesa» o
«perfídia». És un home qui escriu «Yo podría paralizarle el corazón sólo con
un leve roce de mis labios sobre su carne desgraciada», posant aquestes
paraules en boca de dona. Aquest missatge, repetit fins la sacietat, ha acabat
generant un estat mental, un mite ja clàssic segons el qual les dones, sobretot
les més belles, són pèrfides i materialistes; i les altres, sobretot les més lletges
són ressentides, envejoses i odien els homes perquè aquests no els fan cas. La
dona del quadre, Laura, l’Alex d’Atracció fatal i totes les antagonistes fins
arribar a la Venus de Dashanzi, encaren aquest «bell mal» (kalos kakos)
descrit per Hesíode (ibid. 24). El poder de l’eròtica atorgat per Venus,
s’enfronta a la mirada lasciva, a l’eròtica del poder. “La descripció hesiòdica
del tipus d’unió fatal a la qual estan destinats home i dona perviurà al llarg de
tota la civilització grega” (ibid. 21).
Podem tancar aquest epígraf dient que, tal com afirma Colaizzi,
l’espectador masculí és el receptor ideal del dispositiu clàssic, al qual es
proporciona l’experiència (la il·lusió) d’una subjectivitat omniscient i
omnipotent, reproduint així les estructures bàsiques del psiquisme patriarcal
que rau en la cultura occidental. El present treball aporta el següent afegitó:
l’espectadora femenina és la receptora ideal a qui es proporciona la il·lusió
d’una subjectivitat diferida, també omnipotent. Per mitjà de la culpa (lectura
masculina), ella és la causa (lectura femenina) i, per tant el motor, del
trontollament de l’altre, que esdevé mirall del seu poder.
343