Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

d’apetències que cal fomentar i estimular (Porter, 1996: 274). Hem passat
del llenguatge sobre el cos, al cos com a llenguatge (Rafael Vidal) on el
cirurgià plàstic s’ha convertit a la vegada en hermeneuta i Pigmalió. I els
internautes es demanen per la bellesa d’un cos sense interrogar-se
prèviament sobre la natura de la bellesa:
Esta pequeña escultura cuya belleza fue rechazada por muchos, celebró en
el 2008 el centenario de su descubrimiento. La Venus forma parte de la
colección del Naturhistorisches Museum, en Viena. ¿Qué opinas? ¿Es
bella? 126
A part de la interpel·lació al lector de caràcter oral, que té una funció de
fomentar la participació, la pregunta sobre la bellesa de la Venus de
Willendorf porta implícit el debat sobre l’adequació dels cossos femenins a
uns cànons predeterminats. Com hem vist una mica més amunt, demanar-se
per la bellesa d’un cos que defuig els paràmetres del que ha estat assignat
com a bell és considerat una gosadia quan no una provocació. Fixem-nos en
aquest detall: el llenguatge fa evidents les estructures de pensament i
n’articula les creences. Mentre que uns internautes afirmen «la Venus (de
Milo, de Botticelli, de Velázquez) és bella», altres es qüestionen «la Venus
(de Willendorf) és bella?». És a dir, mentre que un tipus de cos s’ha
legitimat i el seu valor es dóna per descomptat, altres queden clarament
apartats i cal, en tot cas, redimir-los per mitjà de la voluntat. El cànon, doncs,
ha estat convenientment interioritzat.
126 Fragment de l’article “Venus de Willendorf, 22 000 años de madurez”, al bloc de
l’Institut Peruà de Cultura:
[consulta: 04/05/2010].
206