Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

L’anècdota utilitzada al text anterior té tots els elements del vodevil:
infidelitats, gelosia, càstigs, revenja. En la societat de l’espectacle, els amors
de Venus proveeixen les noves veus narradores de material promocional.
El primer descubrimiento de estas característica fue la Venus de
Brassempouy, un pueblecito ubicado al sur de Francia [...]. Las venus son
representaciones femeninas, con tamaño de unos 10 cm de media. Su silueta
presenta a veces (no todas) una exageración de los caracteres sexuales
femeninos: senos, vulva, muslos, vientre, glúteos. La venus es solo un
fragmento de estatuilla femenina de marfil. Preciosa. Delicada. Sin boca.
¿Una mutación genética? ¿Un hechizo contra una mujer habladora? ¿O un
castigo mágico contra su palabra sagrada? Nunca se sabrá.. 62
De nou veiem la mescla de registres i nivells textuals: el descriptiu,
ofereix dades comprovables, es basa en judicis de fet; al seu costat i sense
solució de continuïtat, l’expressió informal, el gir efectista. Cal sumar-hi els
contrastos lèxics com l’aparició aquí de l’expressió «mutación genética»
atribuïda a una figura paleolítica feta en marfil. El text acadèmic es
distingeix, entre d’altres coses, per una coherència en el camp semàntic,
ajustat a la realitat observada, a l’època o al tema. El text amateur, en canvi,
barreja tota mena de conceptes, paraules, expressions, hibridació que és fruit
de l’aiguabarreig de textos utilitzats sense massa criteri. Tanmateix, textos
com aquest ens informen d’un tipus de context més obert, justament pel fet
que posen de costat els discursos d’una elit amb els discursos dels que fins
ara no tenien veu pròpia. És en aquesta mutació textual, que passa de la
descripció formal i del llenguatge científic a l’expressió informal i oralitzant,
anecdòtica i amb una funció més lúdica, on rau la natura dels discursos
actuals a la xarxa, molt marcada per la multiplicitat i la hibridació. Es creen
62 Fragment de l’article “Una mujer desnuda no tiene por qué ser objeto de culto
prehistórico”, a Blog d’Ana Vázquez:
[consulta
09/09/2010].
133