Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

ANNEX A
Laura i La dona del quadre: enquadrar la culpa
La dona és el punt cec de la mirada de l’home.
330
Christine Battersby, Nueva crítica
feminista del arte
El cinema ha estat l’eina de transmissió de valors ètics i estètics més
potent fins a l’arribada d’Internet. Sense que hagi perdut força, ahir i avui, les
projeccions fílmiques mostren de forma desmesurada un estereotips que
redueixen les dones al paper de l’altre.
El cinema és, en breu, un element crucial en l’intercanvi comunicatiu
global i un llenguatge internacional en ell mateix. El llenguatge del cinema és
-com tot llenguatge- codificat i descodificable. Però la configuració pròpia del
seu discurs -les imatges, el flux narratiu, la sofisticació de la tecnologia- fan
del llenguatge cinematogràfic un mode de representació de la realitat i una
força poderosa de persuasió no prou qüestionada (Colaizzi, 2001).
La representació i la realitat interactuen en una bidireccionalitat que fa
impossible afirmar que una és l’esperó de l’altra. Perquè si bé és cert que,
com aparell ideològic de l’Estat –en termes d’Althusser– el cinema té com a
objectiu «perpetuar el funcionament del sistema i els valors hegemònics d’una
societat concreta» (Colaizzi, ibid.), també és o pot ser generador de canvis en