Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

marginalitat imposada culturalment. Aquests discursos denoten que els
subjectes que els elaboren realitzen un exercici comparatiu amb els cossos
idealitzats. En aquesta comparació es produeix una inferiorització del cos
real enfront del cos ideal, donat que és aquest i no aquell el centre de les
mirades i el receptor dels discursos apologètics. Així doncs, el que ens diuen
aquests quadres, avui, en un marc legal d’igualtat entre els sexes és que en la
base de la nostra societat romanen vigents els predicats de gènere que
estructuren la vida social segons el sexe. Un d’aquests predicats, a tall de
resum seria que els homes desitgen mirar per sentir-se poderosos i les dones
desitgen ser mirades pel mateix motiu. La psicologia moderna posa l’accent
en la subjectivitat i l’autonomia i genera una paradoxa: el desig
d’empoderarment, de vegades du a seguir les directrius apreses,
interioritzades, per tal d’aconseguir poder. L’art ha dotat de sentit l’acte de
mirar i l’acte de ser mirat en relació a les actituds que els grups de poder on
s’ha generat aquest art han establert com a vàlides.
Per entendre els discursos que analitzarem a l’epígraf següent, ens cal
acabar d’explorar el mite venusià des de la perspectiva de la creació del
concepte «poder de la bellesa». Arribats a aquest punt, i per entendre quina
força té en l’imaginari col·lectiu –i en particular, en el femení– el valor més
preuat de Venus, el seu poder diví, cal veure com s’ha inserit aquesta idea de
poder, d’on emana i com s’adquireix.
Per a Iriarte i González (2008: 10), «la seductora i activa Afrodita és la
divinitat que gestiona la violència imposada pel desig irresistible [...]. La
força bruta i la, també irresistible, persuasió eròtica, dues formes de doblegar,
d’imposar el propi criteri, de cap manera equivalents entre si, però que els
grecs sí van comparar». Així doncs, es crea un joc de paraules que respondria
aquesta creença: el poder de l’eròtica i l’eròtica del poder, atribuint-se una a
les dones i l’altra als homes. En realitat, tot és eròtica del poder, donat que si
216