Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Donat el caràcter omnicomprensiu i totalitzador de la retòrica (igualment
agafada de models «clàssics») com a modalitat universal d’articulació del
discurs i d’eficàcia en la persuasió, el caràcter serial de determinades figures,
temes i caràcters iconogràfics antics els assenyalava com a topoi, «bons per
usar», és a dir, que podien farcir-se cada cop amb continguts diferents. La
repetició d’aquest exercici estilístic [...] no tan sols reactualizava l’art
«clàssic» com a poderós arxiu lèxic, sinó que legitimava l’aura d’auctoritas
que [...] rodejava sempre els antics (Settis, 2004: 72-73).
L’aura d’autoritat que envolta el món clàssic explica la seva penetració al
món digital on l’internauta, com hem vist, busca la manera de crear i mantenir
una identitat distingida que és alhora reconeguda pels iguals. El cànon clàssic
ofereix aquesta doble prestació: proporciona visibilitat i distinció. Més
endavant mirarem de respondre preguntes com si les pràctiques discursives
que es produeixen a Internet en relació a l’art aporten continguts rellevants
des del punt de vista acadèmic, o bé quines d’aquestes pràctiques són
significatives a nivell de canvi social i els canvis concrets que implicarien.
També veurem com aquest cànon pren formes inusuals, tan poc connectades
amb el seu contingut original que ens du a plantejar-nos si en cada bugada no
perdem llençols.
El passat «clàssic» té una actualitat perenne en tant que conté les arrels
comunes de la civilització occidental (…) Es posa en evidència una curiosa
paradoxa: com menys se sap de l’antiguitat grega i romana, més es consolida
al nostre paisatge cultural les imatges de la civilització «clàssica»
(especialment la grega) com l’arrel darrera i única de tota la civilització
occidental, com el dipòsit dels valors més alts, per exemple la democràcia
(Settis, 2004: 4).
És a dir, com menys en sabem, del passat clàssic, més passa a formar part
del nostre fons mental, esdevenint una mena d’ethos transplantable. El cànon,
en aquest sentit, estaria format per tot de fragments descontextualitzats,
118