Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

narcisisme relatat per Kristeva (1987) i Salomon (1991), que consideren la
nova emancipació femenina com una possible trampa de l’estil de la fugida
endavant. «La dona que emergeix de la seva llarga nit no ha de deixar-se
tancar en el seu reflex per desig d’afirmació» (Salomon, 2003: 171). Aquesta
seria una de les qüestions on caldria focalitzar l’atenció durant l’anàlisi de les
noves formes de presentació identitàries, bona part de les quals es manifesten
a la xarxa.
La mujer ha estado a lo largo de la historia sometida a la tiranía de la
belleza, ¿pero qué es la belleza? Pues parece ser que son una serie de
cánones que van cambiando debido a numerosas variables, algunas de ellas
totalmente controlables. Hace 35 mil años la diosa Venus era una matrona, la
mujer prehistórica estaba preparada para la dureza de la época, sus caderas
anchas y pecho prominente denotaban una alta capacidad maternal que,
supongo, era imprescindible para la supervivencia de la especie. En el
renacimiento las mujeres abultan de nuevo sus vientres, ensanchan sus
caderas y florecen sus pechos. 153
L’al·lusió a la Venus de Willendorf, que hem vist en aquest text, així com
a les matrones de Rubens, és un tòpic de la reivindicació del sobrepès femení.
L’art serveix per intentar legitimar unes determinades formes i estructures
corporals i donar fe de la pluralitat subjacent en el cànon. El text anterior és
clarament apologètic respecte l’objecte que presenta. El discurs comença amb
una afirmació rotunda i un qüestionament filosòfic, plantejat a mode de
pregunta retòrica: «¿pero, qué es la belleza?». Moltes dones cerquen els
orígens mítics o culturals del que viuen com una imposició, i troben respostes
en el cànon artístic: «una serie de cánones que van cambiando» explicaria
que el que ara està mal vist, algun dia fou exaltat. Noti’s l’ús imprecís i
incomplert de la cronologia (es passa de trenta-cinc mil anys enrere al
153 Fragment de l’article “Esclavas de Venus” del bloc gallec Mis ojos desde Xiabre:
[consulta: 12/05/2010].
239