Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Aquesta primera paradoxa forma part de la subestructura on s’insereixen
molts dels discursos sobre l’art a Internet. Certament, resulta paradoxal que
l’atac a la propietat intel·lectual es realitzi en un context neoliberal. Es podrà
al·legar que bona part dels internautes estarien d’acord amb les lleis de
copyright existents i que una altra part es mostrarien indiferents. No podem
valorar les diverses actituds com si fossin un tot homogeni. En tot cas, podem
afirmar que el fenomen que es produeix consisteix a separar els conceptes de
propietat material i de propietat intel·lectual (immaterial) sense tenir en
compte que ambdues fan referència a la producció de béns i serveis i que no
és possible l’existència d’una sense l’altra (apuntem aquí la idea romàntica
que sosté certes creences sobre l’art, la creativitat i la creació cultural, entesa
de la manera com és expressada per l’opinió general; segons aquesta idea, el
procés de creació d’objectes musicals, literaris, plàstics, etc. no estaria lligat a
la disponibilitat de temps i d’eines tecnològiques, coneixements i expertesa,
sinó que «cauria del cel com manà»). Es fa un tractament diferenciat dels
recursos que condueixen a la producció d’aquest tipus de béns i , per tant, a la
consegüent retribució dels treballadors, considerant la propietat intel·lectual
89