Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

5. 4. De què parlem quan parlem d’art?
El subjecte és a Internet un subjecte de ple dret i anti-jeràrquic. Des del
moment que qualsevol persona connectada pot parlar d’art, de ciència o de
política, pot àdhuc escriure als governants i experts i dir-los el que en pensa,
podem afirmar que s’han esvaït les barreres que els separen en el món
presencial. Aquesta nova consciència de subjecte de ple dret i amb capacitat
participativa il·limitada (sempre al món virtual) és el que vincula tot tipus de
discursos. El ciberjò s’erigeix en peça clau de la ciberdemocràcia.
L’expressió més repetida en aquesta tesi és la recerca de subjectivitat
duta a terme per l’individu contemporani. El món hiperconnectat es
caracteritza pel seu caràcter massificador. Alhora, com més massiu es torna
el medi, més necessitat té l’individu de singularitzar-se (Maalouf), resultant-
ne una certa paradoxa, és a dir, que les formes de singularització acaben
resultant homogeneïtzadores. D’una banda, doncs, tenim el desig
d’autoreconeixement del subjecte, seguit per l’impuls de mostrar-se als
altres. De l’altra, les pràctiques per assolir aquest reconeixement i les seves
similituds. Però la realitat presenta fissures i, sota les regularitats, hi ha tot un
regne de subtilesa i ambigüitat.
Si bé es fa difícil de veure, des de la perspectiva acadèmica dominant,
una aportació real al coneixement, també podem afirmar que es produeix una
autèntica colonització de la xarxa per part de la gent, cosa que democratitza
els nous mitjans. Aquests moviments aparentment descontrolats i mancats
d’estructura, vistos amb certa distància mostren un dibuix que augura
l’emergència d’una futura civilització molt més formada en aquesta
disciplina.
309