Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

Karle Beristain encarna aquesta deessa vigilant. M’agrada perquè és
valenta, no s’espanta de res, diu Pericot. 123
Es refereix a la ballarina que encarna la Venus paleolítica: una noia
grassoneta que també apareix nua i de la qual el propi director afirma «és
valenta» en el sentit que «gosa» ensenyar el seu cos gras sense roba,
contravenint el cànon actual, de l’IMC i el pes políticament correcte, i
accepta mostrar un cos contracultural. La pregunta que ens faríem aquí és si
la motivació del creador de l’espectacle és realment de denunciar aquest
cànon o bé d’aprofitar-se’n per posar en escena un espectacle grotesc.
Era important que l’observador fos una dona perquè és la que
majoritàriament pateix algunes formes de violència, però és que aquesta
simbolitza la fecunditat, la maternitat, la fortalesa… 124
Molts individus admeten i denuncien verbalment aquesta violència
contra les dones i alhora participen d’un sistema de representacions que la
perpetua en caure, un cop i un altre, en l’excés representatiu de la
corporalitat i el seu correlat psíquic de passivitat i victimització.
És interessant anar observant les reaccions de les pròpies dones en relació
a tots aquests discursos sobre el seu cos. D’una banda, resulta curiós el
rebuig de moltes dones a la paraula «feminisme». Hi reaccionen com a la
picada d’una vespa. Dones externament emancipades que es revoltarien a la
menor imposició explícita –altra cosa són les imposicions tàcites que,
inconscientment accepten o toleren– respecte l’ús del seu temps o diners, es
manifesten tanmateix contràries al feminisme. Paradoxalment, les conductes
d’emancipació emergeixen i es perfeccionen mica en mica (de la mateixa
manera que creix la consciència ecològica malgrat no veure’s traduïda en
123 Ibid.
124 Ibid.
204