Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

L’humanisme contemporani comparteix amb l’humanisme
genuí, del qual el separen tants segles, part d’un somni: la
confiança en el valor de la cultura i l’esperança que el diàleg
amb el passat a través dels clàssics—ara, lògicament,
ampliats— pot contribuir a aclarir la «selva obscura» del
present i fins i tot la boirina del futur.
Daniel Rico (et al.), “Hominem quaero. Sin noticia de
las Humanidades”
L’humanisme es demana constantment per la cultura humana, per com
està construït aquest patchwork d’idees, creences, hàbits, institucions, valors,
herència i tecnologia. Fins i tot quan es proposa explorar a fons un sol dels
quadrants d’aquest gran tapís, necessita tibar dels diversos fils que l’uneixen
amb la resta. Aquesta tesi ha partit d’un sol retall: el que du dibuixada la
imatge de Venus. L’ha observat amb deteniment, mirant com s’imbrica amb
la resta de trossos perquè, finalment, allò que fa del conjunt divers un tot és
la intenció i la mirada unitària. El traç de la costura pot ser més o menys
definit, més o menys fi, pot fins i tot deixar fils que, en donar el treball per
acabat, cal tallar d’una mossegada.
La cultura contemporània es construeix bidireccionalment, influïda per la
xarxa i exercint una influència sobre ella. Les grans virtuts de l’època
naveguen de bit en bit, així com les misèries, en una constant dialèctica on
tot recercaire se sent temptat d’apostar: guanyen les misèries o les
esplendors? Aquesta tesi ha tractat de mantenir-se en una sa optimisme
escèptic, recordant tot sovint el desitjable horitzó de neutralitat. Tot i així ens
hem sentit temptats de fer una darrera cerca, abans de cloure el treball. Hem
escrit a Google la paraula «crisi»: 602.000.000 resultats i després la paraula
298