Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

en la impressió inicial que «Internet banalitza». La lectura que pot fer-se ben
pot ser una altra: Internet permet la juxtaposició de textos, de nivells de
coneixement i de capital cultural divers. I és en aquest contacte incloent on
podem parlar de democratització cultural. Ara bé, només si considerem la
cultura com un fenomen dinàmic, podrem superar la dualitat «elitisme-
banalització» amb què es tendeix a observar la realitat cultural de la Societat
de la Informació.
Existeixen, doncs, creences contradictòries respecte el futur de la
civilització que podríem resumir en aquestes dues postures: la cínica, que
vindria a dir que ens queden quatre tallades de cabell, és a dir, que la societat
es descompon de manera irremeiable, i l’esperançadora, convençuda de
l’evolució de la consciència crítica i l’actitud ètica d’un nombre creixent de
població. Els individus que s’adscriuen a la primera postura veuen els que
defensen la segona com a éssers ingenus o seduïts per les virtuts de la new
age. Aquests, al seu torn, critiquen la manca de visió de futur dels primers i
els fan, en part, responsables de la crisi actual pel seu immobilisme o
complicitat encoberta en forma de resignació. Aquesta dicotomia s’aplica
també a la cultura, entesa en el sentit restringit d’accés a l’art, la literatura, la
música, etc. Hi ha un doble discurs –i una doble moral– respecte
l’aproximació dels individus als béns culturals: per una banda, aquests béns
són presents a la vida pública (i omnipresents a Internet) i per l’altra, es parla
de crisi de producció i de consum. Les darreres tendències en matèria de
producció, consum i transmissió de cultura a la xarxa, en concret d’art
clàssic, ens ajuden a entreveure que la promesa de renovellament cultural,
malgrat la complexitat de la seva anàlisi, té raó de ser i no és el miratge que
anuncien els escèptics, com veurem més endavant.
Per entendre aquesta complexitat, posarem un exemple del camp de la
medicina que té una relació tangencial amb Venus i que recuperarem quan
151