Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

4. 1. 4. Llei i anomia: el rigor i la legitimitat en el camp informatiu
Fins fa pocs anys, quan parlàvem de globalització de la informació i la
comunicació, fèiem referència a la premsa digital i els diaris internacionals
en línia –que avui poden ser consultats des de qualsevol lloc del món amb
connexió– i oblidàvem l’altra vessant de la globalització que afecta els canals
informals. Cada cop és més obvi que la gran revolució informativa és
justament aquesta, la que té a veure amb els paramitjans. Com acabem de
dir, en aquesta revolució, la gratuïtat hi té molt a veure. L’aparició de serveis
gratuïts d’allotjament de webs, blocs i perfils digitals, fàcils d’usar per
individus amb una mínima destresa informàtica, han facilitat l’eclosió
d’aquests serveis. A partir d’aquest moment, en comptes de ser consumidors
passius de la informació, cada vegada hi ha més usuaris d’Internet que
s’estan convertint en participants actius. Dues de les conseqüències negatives
que se n’han derivat són, com hem vist, els efectes sobre la producció, que es
ressent de la migració de clients vers les fonts gratuïtes i la qüestió de la
veracitat informativa.
Internet està, sense dubte, contribuint al creixement progressiu de l’esfera
pública. Aquesta participació és un indicador de democratització, de major
diversitat informativa i d’àgora electrònica. A tot això, ens demanem si,
efectivament, tots aquests sites que parlen d’art constitueixen una font
informativa fiable. Cal qüestionar-se que puguin considerar-se mitjans
alternatius o demanar-se quin és el seu lloc en la dinàmica del camp
informatiu (García y Capón, 2004), de veure si es tracta d’una perifèria
comunicativa que cal agafar amb pinces o bé estem davant dels nous mitjans.
D’ençà l’Onze de Setembre (el mundial, no el català), es pot parlar de la
irrupció de nous actors en l’arena informativa. Els blocs són, segons Jay
Rosen, una forma extremadament democràtica de periodisme (Gillmor,
112