Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

com una entitat la dualitat de la qual ha estat és i serà invariable.
Efectivament, la visió hobbesiana sobre l’home és encara subjacent en
moltes de les reflexions, fins i tot les més crítiques, sobre la xarxa i aquesta
visió exclouria, per exemple, la possibilitat que els individus es coneguin
cada cop més a si mateixos i que apostin per formes clarament cooperatives
amb finalitats de satisfacció conjunta, abandonant progressivament, ja sigui
per processos de presa de consciència o per l’establiment de mecanismes
garantistes del respecte a l’alteritat, la cultura del domini. Els grups humans
que facin servir els instruments que brinden les noves tecnologies adquiriran,
certament, noves formes de poder social. Ens preguntem si les multituds
intel·ligents seran també més ètiques: «la mateixa convergència tecnològica
que obre noves escletxes de cooperació [...] dota de poder tant als sàdics com
als altruistes» (Rheingold, 2004: 24).
L’intercanvi de coneixements no és nou. [...] En canvi, l’intercanvi de
coneixements entre persones de sis continents en temps real no és sols nou,
sinó que transforma radicalment el procés, en reduir de forma dràstica el cost
de l’enllaç entre preguntes i respostes. [...] Assolir una bona reputació per
difondre recomanacions d’alta qualitat és una forma d’adquirir estatus social
(Rheingold, 2004: 142).
La senzillesa dels instruments permet a grups diversos poder compartir
coneixements en línia, cosa que contribueix a la multiplicació d’aquests
grups i a la seva efectivitat. Tanmateix, la principal crítica feta a la Societat
de la Informació fa referència justament a això: són realment efectives les
comunicacions no acaparades pels canals tradicionals? Si entenem per
efectives el fet que aconsegueixen influència, en molts casos haurem
d’afirmar que sí. Però el nucli de la crítica va més enllà, fa veure que el que li
preocupa és la veracitat, la qualitat i el rigor de les informacions que circulen
per la xarxa, però sota d’aquest discurs s’amaga un altre temor. Posem un
exemple: en l’actualitat podem sentir alguns facultatius queixant-se de la
270