Tesi doctoral de Meritxell Martí: 'Venus a Google. Anàlisi dels ...

2004). Es parli de política o d’art, avui no hi ha nou o deu punts de vista
editorials –els de la premsa tradicional del nostre territori–, sinó centenars
per no dir milers de veus i de mirades diverses sobre un mateix tema.
Si anem una mica enrere, recordarem que l’arribada d’Internet es va
associar a l’emergència d’una pluralitat que descentralitzaria la informació,
tot conduint a un panorama de major objectivitat. Però ha sorgit la paradoxa:
l’anonimat i la manca de controls dels blocs i la xarxa en general fa que sigui
molt subjectiva. El periodista que signa la notícia s’identifica; el comentarista
que hi deixa un exabrupte, no. Bona part dels debats sobre les conseqüències
polítiques de l’hipertext es relacionen amb la crítica postmoderna:
esfondrament d’estructures autoritàries, dilució de fronteres jeràrquiques,
equilibri de les relacions de poder entre el centre i la perifèria... Atenent a tot
això, es va pronosticar una forma plenament democràtica de societat-xarxa i,
per tant, difusora dels principis d’igualtat i de llibertat. Alhora, es va deduir
un alliberament de l’internauta que s’integraria en noves comunitats de
coneixement totalment col·laboratives i horitzontals. El pronòstic, segons
Landow, seria el d’una creixent democratització i tot sembla indicar que
aquest pronòstic s’està acomplint. El risc que apareix és la sobreestimació de
la tecnologia com a eina plenament democratitzadora, entenent en terme més
enllà de la seva dimensió quantitativa i entrant en criteris de qualitat,
d’intensitat i d’efectivitat. Aquest risc ha estat proclamat pel corrent conegut
com a tecnoescepticisme i que predica que, si bé la possessió d’informació
per part de la ciutadania garanteix la seva capacitat d’observar el poder
polític, la seva acció a través dels mecanismes de representació parlamentària
i de pressió col·lectiva, no té una autèntica capacitat transformadora.
Partint de la noció de camp social de Bourdieu es pot afirmar que el camp
no sols obeeix a la lògica de l’instrument tecnològic que li fa de base, sinó al
complex entramat en el mercat de productors, consumidors, pràctiques i
113